Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dilluns, 27 d’octubre de 2008

ELS TEMPLERS I EL "BAFUMET" DE MEDIONA





Damunt l’arcada d’entrada al que avui es coneix com el celler del Castell de Mediona hi ha una figura molt desgastada, que costa força de veure. Si la llum li arriba plana, sembla una pedra més entre moltes pedres, de forma triangular i a sota d’una altra que sobresurt de la paret. Però si s’il•lumina de cantó, de manera que les ombres dibuixin el seu relleu, hom hi pot veure les rodones d’uns ulls, la traça d’un nas, la ratlla d’una boca que sembla somriure, quelcom que podria ser una llarga barba...

Si ara realment somriu, sembla que no sempre hauria estat així. Perquè es creu que aquesta cara era una màscara, inicialment molt amenaçadora, gairebé satànica, que els templers posaven a la primera porta del edificis que ocupaven i que venia a funcionar com una mena de stop, clavant la seva mirada en qui arribava per dir-li: ull, que d’aquí en endavant hi ha l’Ordre del Temple.

Segons aquesta explicació es tractaria d’un bafumet o baphomet, un cap barbut; amb una, dues, tres o fins i tot quatre cares, segons les diferents versions, que a vegades diuen que du banyes i que sembla un dimoni i d’altres que era de dona... Tot aquest embolic, mal embastat amb confessions arrencades sota tortura, va servir a la Inquisició per assegurar que els templers adoraven el bafumet i acusar-los d’idolatria, entre d’altres barbaritats. Això va ser utilitzat per Felip IV de França, amb la complicitat del papa de Roma Climent V, per dissoldre l’Ordre del Temple, cremar a la foguera els seus principals dirigents... i arrabassar-los tota la riquesa que havien acumulat.

La caiguda dels templers va succeir el divendres 13 d’octubre de 1307. A Mediona hi havien arribat l’any 1226, quan l’aleshores senyor jurisdiccional del castell, el vescomte Guerau IV de Cabrera, es va fer monjo del Temple i va donar a l’ordre aquesta fortalesa. Poc temps van ser-hi, doncs, abans de la seva dissolució, i no ha quedat constància de com va variar el recinte medieval durant la seva presència. Sembla, però, que el que ara anomenem “el celler” podria ser una construcció templera, edificada inicialment per a servir com estable pels cavalls.

I en aquells temps, l’arcada d’entrada al que després es convertiria en celler seria la primera porta del castell des del camí que pujava de la riera. El fet d’haver estat anys i segles a sol i serena, aguantant pluja i vent, explicaria que la cara s’anés desgastant fins a perdre l’aspecte amenaçador que possiblement va tenir al ser tallada i insinuar el somriure que avui alguns creuen trobar-li. Què en penseu vosaltres? Mentre no us acosteu a Mediona per veure les pedres, aquí teniu les fotografies que d’elles va prendre Martí Lahosa Carol per que us ho aneu rumiant.

3 comentaris:

Marta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marta ha dit...

Quina passada!!!
Conec Baphomet (Bafumet en català)
El que jo sé és que era un Déu pagà masculí que simbolitzava la fertilitat, que estava representat per un cap de cabra, de cabró o d'un boc i que freqüentment era un símbol de procreació i fecunditat. De fet la seva representació astrològica es troba en dos signes: la de la cabra com Capricorn i la de moltó o boc (carnero en castellà) com Aries.
Em consta que el Papa Climent V, presionat per Felip IV que era qui realment anava contra els templers pels seus deutes amb l'ordre, va ser qui va demonitzar aquesta imatge. Va fer creure a tothom que la representació de la cabra i el boc eren el dimoni. D'aquí ve que sempre el representen amb aquesta fisonomia: banyes, morro i ulls en diagonal.
Així també anava contra els templers.
Genial!!! perquè m'expliqueu el mateix que sabia. És fantàstic. I no en tenia ni idea que al castell hi haguessin hagut templers.
I jo sense haver-ho vist. I tant que vindré a veure-us... i la pedra també, que carai!!!!
Jojojojo
Increible!
Estic encantada.
Una graaaaaaaan abraçada.
Marta.

muqatilin ha dit...

Como deje ver el dia ke estube alli,me fascina todo lo relaccionado con esta fantastica orden religioso-militar ke tan bravamente lucho y ke tan cruelmente fue suprimida acusada de falsedades.
A ver si vuelvo a ir con mas tiempo y admiro todas esas piedras ke han vivido tantos siglos de historia.