Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimarts, 17 de febrer de 2009

200 ANYS DEL PAS DE LES FORCES NAPOLEÒNIQUES PER MEDIONA


Tal dia com avui, ara fa just dos cents anys, uns cinc mil soldats de les tropes napoleòniques comandades pels generals Pino, Fontanes i Bosqui varen passar pel camí que ressegueix el congost de Mediona. La vigília havien ocupat Sant Quintí i es dirigien a Capellades, on es reunirien amb altres cossos de l’exèrcit francès i derrotarien a les forces espanyoles, obligant-les a retirar-se en direcció a Igualada. Aquest fet històric, recollit en un gravat de l’època que constitueix la primera documentació gràfica del Castell, va succeir el 17 de febrer de 1809, i no la mateixa data de l’any anterior, com equivocadament s’havia afirmat sempre. Malauradament, la primera vegada que es va publicar a França aquesta il•lustració, entre 1826 i 1830, es va cometre l’errada de situar aquest esdeveniment al 1808, induint a successius errors que s’han arrossegat fins el present. Així ho demostren les notes d’aquelles jornades escrites per Isidre Mata del Racó i Mir, un hisendat de Subirats que ocasionalment passava unes setmanes a Sant Quintí de Mediona quan aquesta població va ser ocupada per l’exèrcit francès. L’historiador penedesenc Carles Querol i Rovira ha rescatat les seves cròniques, que s’han conservat des d’aleshores a can Busquets de la Placeta, al mateix lloc on varen ser redactades, i amb aquest testimoni de primera mà ha reconstruït el relat del que va passar ara fa dos segles:

“Dijous, 16 de febrer de 1809, prop de les dotze del migdia, arribaren les tropes franceses a la vila de Sant Quintí. La divisió era d’uns 600 cavalls i quatre o cinc mil homes d’infanteria, amb tres generals que eren Pino, Fontanes i Bosqui. Per aquesta raó gairebé tota la població de Sant Quintí havia fugit. El reverend Jaume Canals, prevere i rector de la vila, i el vicari, el pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri, fill de la vila, amb el pare Josep Molins capellà de Sant Felip Neri de Barcelona, company seu, s’estaven a la porta de la casa del seu germà [no s’acaba d’entendre de qui era germà] quan va passar un comandament al capdavant de la divisió. Dit comandament digué al pare Quintí Tort que cuités en buscar allotjament no tant sols per al general el cap sinó per a tots els generals, els qual varen ser allotjats a la casa del Senyoret, al Priorat, i a la casa d’Antoni Gili de la plaça. Després, a sol•licitud del pare Quintí es va posar un sentinella a la porta de l’església parroquial i de la capella de Sant Antoni de Padua.

La infanteria acampà durant la nit al camp de sota l’era del meu germà [Josep Mata del Racó], pubill de la casa Busquets, al camp d’Antoni Gili de la plaça i al camp d’Antoni Tarrida. Aquest camps estan situats en el camí que va de la Vila a la capella de Sant Antoni de Padua. A la nit la infanteria acampà a l’altura de la capella de Sant Antoni de Padua, a l’altura de la serra de Vallbona, a l’altura de la soleia d’Antoni Gili de la plaça i a la soleia del Mallofré. Al final del bestiar que en diuen la costa del Pelegrí robaren a les cases de la Vila on els amos havien marxat, on hi havia els amos no varen robar gran cosa, a l’església parroquial i a la capella de Sant Antoni no van robar-hi res.

Succeí que per equivocació un sentinella francès va tirar un tret a un altre soldat francès que li va travessar la cuixa i donat que ja agonitzava els mateixos soldats francesos el van portar a la casa del pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri perquè el confessés i l’extremunciés. El pare Quintí Tort els va preguntar com es deia i li respongueren Anton, i si era catòlic, a la qual cosa li respongueren que sí. El va confessar sub conditione i l’extremuncià, morint tot seguit. Se li va donar eclesiàstica sepultura al cementiri de dita església parroquial el dia 17 de febrer de 1809.”

L’endemà de l’ocupació de Sant Quintí, el 17, les tropes franceses es van traslladar a Capellades, seguint el camí que vorejava la riera de Mediona fins un parell de quilòmetres després del castell, des d’on enfilaren el camí que portava a aquella població de l’Anoia. Les darreres anotacions d’aquelles jornades fetes per Isidre Mata del Racó a la llibreta de can Busquets de la Placeta de Sant Quintí daten del 10 de març de 1809, quan a la les tres de la matinada les tropes franceses marxen d’Igualada, s’aturen a dinar a la Llacuna, travessen el municipi de Font-rubí i van a dormir a can Colomer de Grabuach, a la parròquia de Sant Maria.