Bé, desprès de fullejar l’enciclopèdia catalana, alguns llibres de cuina i de repassar el Mestre Google, podem concloure que els calçots son els grills d’una varietat de cebes blanques conreades de manera especial: Els darrers mesos de l’any se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan aquesta ha germinat i ha crescut, s’arrenca i es guarda una temporada. Després es torna a plantar normalment durant la segona quinzena de setembre, però només ha de quedar mig colgada. A mesura que creix la planta es va calçant, això vol dir que es va tapant amb terra.
La temporada dels calçots normalment va des del mes de gener fins al març o principis d’abril.
Una bona calçotada
Un bon menú d’una calçotada porta de 15 a 20 calçots per persona, cuits a la flama viva que aconseguirem gràcies als sarments o rodals de vinya (redoltes, aquí, a l’Alt Penedès). Però el que cal és un foc viu i aprofitar la bona llenya que tinguem més a prop: si som a la muntanya, branquilló de pi i d’alzina ja farà la feina.
Un cop passats per les flames, els calçots seran servits en una teula per conservar la seva temperatura i sortiran acompanyats de la salbitxada.
La Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, exigeix una longitud de 15 a 25 cm. de cama blanca i un diàmetre d'entre 1,5 a 2,5 cm. mesurat a 2 cm. de la base del calçot, segons informa la revista "La Fura", informatiu de L'Alt i Baix Penedès Nº 1379.
El segon plat normalment consisteix en botifarra i xai a la brasa amb allioli i acompanyat per seques, carxofes o patates al caliu. Que no faltin unes llesques de pa torrat , una amanida i un bon porró de vi de la terra. Per postres es normal una crema catalana i copa de cava. Després venen els xarrups, quan més casolans, millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada