Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dissabte, 8 d’agost de 2009

AGOST AMB AIGUA A LA RIERA





Uns cinc mesos separen aquestes dues imatges: la primera va ser presa el passat dia 29 de juliol i mostra la quantitat d’aigua que encara queda a la riera de Mediona quan encetem el mes d’agost. La segona ens recorda l’aspecte que tenia el mateix punt del congost el 16 de febrer d’enguany. Aleshores portàvem una bona tongada de pluges: des del dia de Sant Esteve del 2008 fins el de cap d’any d’aquest 2009 havíem sumat 73 litres per metre quadrat. L’1 de gener va plovisquejar, i el 2 també, i el 3... ara un parell de litres, demà dos i mig. Després va escampar per ensenyar els estels més brillants de l’hivern i el dimarts dia 6, per que no ens faltés de res, va nevar:
una enfarinada que va deixar uns dos centímetres de neu que es el sol fonia al migdia del dimecres, després, això si, de fer-nos córrer per captar les fotografies de la propera felicitació nadalenca. Va fer fred (-2,7 º sota cero el dijous), va tronar el divendres per deixar-nos a les fosques i afegir 30 litres al registre pluviomètric de l’any. El 24 de gener, ja ho sabeu, la ventada: més de 214 km. per hora que van aixecar la teulada de la capella del Sant Crist com si fos una tapadora, es van endur la meitat de les teules, van arrencar de soca-rel la mimosa i un parell d’alzines i van deixar-nos a les fosques i sense telèfon tot contemplant els cables penjant dels pals. Febrer va arribar ben xop, amb 40 litres entre el diumenge dia 1 i el dilluns dia 2, va seguir amb plugims i pedregada el divendres dia 6, va adobar-ho amb dies de sol i vent i ens va acabar servint aquelles meravelloses imatges de la riera corrent clara i neta, cantant a l’ombra de la Torre Petita i a allunyant-se riallera congost avall cap a Santa Anna, cap al Riudebitlles, cap a l’Anoia, cap al Llobregat i fins la nostra mar Mediterrània.

De llavors ençà hem tingut una mica de tot, tal i com s’escau al nostre clima mediterrani i com ha quedat recollit en el dietari del Castell de Mediona: llamps i trons, nuvolades i cel ras, llunetes i estels, boires i arcs de Sant Martí, dies clars que desperten les flors i ara aquest sol que ja crema les fulles, amara a les persones i eixuga la terra. Però sempre, fins fa poc més d’una setmana, amb el “cuquet” dibuixat a peu de pàgina de l’agenda que vol dir que l’aigua de la riera corre, es belluga, baixa ben viva pel congost. Si les ventades no se’ns han endut cap full i els comptes no ens fallen, des de l’1 de gener del 2009 fins al 31 de juliol, sobre aquest racó del país han caigut 308 litres per metre quadrat, a vegades molt ben regats i d’altres a bots i barrals amb aiguats d’aquells que fan mal.

I així, encara amb aigua a la riera, hem entrat al mes d’agost del 2009. De fet, fins a finals de juliol encara se la sentia saltar la instal•lació construïda a la llera del riu, just a sota el castell, que tothom coneix com “la presa” encara que en realitat es tracta d’un registre fet cap allà els anys 40, en plena fal•lera franquista pels “pantanos” i destinat a calcular el cabal del Mediona a l’entrada del congost.
Sembla que la idea era aixecar aquí un embassament per regar la plana del Penedès, projecte que s’hauria abandonat pel fet de que, en arribar a aquest punt, bona part de l’aigua es filtrava i desapareixia al subsòl per tornar a brollar a les deus de Sant Quintí. I això és, de fet, el mateix que passa avui: a sota el castell l’aigua s’entolla i ja no corre de clot en clot, però segueix havent-hi. Si no, pregunteu-ho als escaladors que el passat cap de setmana rondinaven per que s’havien mullat els peus al anar cap el sector del Final de Mediona o a aquells xiquets als qui la tornada al poble amb la seva bici de muntanya se’ls va convertir en una aventura passada per aigua.

Agost amb aigua a la riera. Si voleu comprovar-ho personalment més val que us afanyeu, perquè si la calor segueix enfilant-se i les tronades d’estiu no ho adoben, potser no durarà gaire. Però si de cas feu tard i ens arribeu amb la clàssica pregunta de si “aquesta riera no porta mai aigua?”, aquí queda una resposta gràfica de com a anat fent, ara més i demà menys, al llarg de tot el que portem del 2009.
,