Les tronades del diumenge han tornat a canviar l’aspecte del congost de Mediona. En tres patacades acompanyades de gran rebombori de llamps i trons, els núvols van abocar sobre el castell un total de 63,5 litres per metre quadrat. La primera tempesta va descarregar amb molta força i durant pocs minuts, de manera que l’aigua gairebé no va filtrar-se i va anar a parar directament a la riera en forma d’improvisats afluents o de cascades provisionals,
com la vermella que sempre baixa des de les antigues vinyes de Santa Anna (ara replantades d’oliveres), tenyida d’aquest color per la terra d’aquelles feixes. El altres dos aiguats varen tenir moments de molta ràbia i estones més calmadetes que anaren sumant litres aquí i també a les parts superiors del curs del Mediona. Així, un cop més en la seva centenària història, l’espadanya del campanar de l’església de Santa Maria va contemplar com baixava tota l’aigua recollida per la banda de Sant Joan i La Llacuna, un cabal que tornava a entrar pel registre conegut com “la presa”, es recargolava sota la Torre Petita 
i es perdia bramant en el congost que s’amaga a l’ombra de les antigues muralles del castell per tornar a reaparèixer a l’altre costat arrossegant pedres i plantes i tot el que trbava per devant. Fa poc destacàvem que havíem encetat l’agost amb aigua a una riera que, de fet, no havia deixat de córrer des de cap d’any fins a finals de juliol. Avui ens toca afegir que, ara com ara, l’aigua torna a saltar l’esglaó de “la presa”
i omple els trams de la llera que ja s’havien assecat amb un corrent continu... encara que en comptes d'aigua sembli cafè amb llet i no pinti que la seva continuitat hagi de durar gaire. Quedi aquí constància gràfica de tot plegat pels que no arribeu a temps d’enfangar-vos per comprovar-ho personalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada