Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

divendres, 21 d’agost de 2009

GEOCACHING AL CASTELL DE MEDIONA


Arriben sols o en estol, suant la pedalada a llom d’una bici de muntanya o dins cotxes de ciutat amb aire condicionat, baixen amb un tigre de joguina a la butxaca i tornen a pujar amagant una baldufa, passen volant com mussols o es queden a celebrar la troballa amb tota la colla... D’entrada poden semblar un xic estranys: quan et miren, és com si la seva ullada et travessés tot cercant quelcom que deu haver-hi més enllà; quan et parlen, sembla que es guardin alguna cosa al pap; quan diuen “som aquí”, mai no acaben d’explicar a què han vingut... Són els geocachers, membres de la darrera “tribu” que deixa la seva petjada pels vells camins de Mediona. La seva passió és el geochaching, la recerca de “tresors” que algú ha amagat amb la intenció de que altres els trobin.

Diguem-ho amb les seves paraules: segons expliquen els que el practiquen, el geocaching és un divertit joc d’aventura per als usuaris del GPS. La idea bàsica és que persones i grups de tot el món amaguen “tresors” arreu i comparteixen les seves localitzacions (coordinades) a través d’ Internet, de manera que altres geocachers puguin llançar-se a cercar-los i descobrir-los. Al fer-ho poden trobar-se a dins moltes sorpreses, i el que es demana al que se n’emporti alguna és que, a canvi, en deixi una altra a dins del “tresor”. I, sobre tot, que escrigui alguna cosa en el “llibre de visites” que hi ha en cada un del amagatalls.

Així, a la informació inicial sobre el fundador del “tresor”, al llibre s’hi van afegint les aportacions dels visitants: pensaments, acudits, un dibuix, documentació sobre l’entorn, indicacions sobre altres amagatalls propers... o, simplement, els noms dels qui el van descobrint i la data en el que l’han trobat. El “cofre del tresor” pot ser qualsevol recipient -- des d’una petita carmanyola fins a una galleda amb tapadora – amagat amb cura de no malmetre el medi ambient: el respecte per la natura es una regla d’or dels geocacachers, decidits a que la seva aventura serveixi també per a conèixer el país i contribueixi a millorar l’entorn Tant és així que, des de les seves pàgines web, criden a portar sempre una bossa per a recollir la brossa que vagin trobant pels seus camins. Es la campanya “caches si, escombraries no”, tot un detall que diu molt, i molt bo, aquesta “tribu".

Encara que segurament ells ni s’ho imaginin, els geocachers venen a ser com els seguidors actuals de tots aquells que, des de fa anys i panys, venen remenant pels volts del castell cercant una campana plena de monedes d’or, que, segons diu la llegenda, es trobaria a un lloc on, determinat dia de l’any, coincideixen el primer raig del sol al matí, quan es lleva per l’est, i el darrer, quan fuig cap a ponent. O dels que, entre les antigues pedres de la fortalesa, encara avui s’escarrassen per reconèixer l’empremta que en elles hauria deixat el pas dels templers. O, sense anar tant lluny, dels que no fa gaire temps, fulard al coll i “sempre a punt”, anàvem pel país amb una brúixola a la mà i un plànol taronja de l’Alpina a la motxilla, tot intentant arribar al punt que ens marcaven les nostres coordinades. Però aquestes són històries dels segles passats (fins el XX!) i els moderns cercadors busquen ara la seva fita amb el GPS i el web geocaching.com. Com cal.
Si, quan arriben embolcallats amb tots el seus aires de misteri, mirant per la cueta de la ull com qui ve a fer una malifeta, parlant sense dir massa i preguntant “per on es baixa a la riera”, al Castell que porta segles vigilant el pas del congost els hi poden semblar una mica estranys i, fins i tot, no massa tranquil•litzadors. Però al saber que són geocachers a la recerca dels “tresors” amagats pels vells recons de Mediona, que fan camí gaudint de la natura i que, si cal, a més a més de trobar allò que busquen estan disposats a descobrir un conjunt medieval, aleshores, el Castell sap que ha trobat nous amics portats fins a ell per la passió del geocaching.
Molt benvinguts són, doncs, els geocachers a Mediona. Tant, que aquí poden presentar-se directament com a tals i confiar-nos que han vingut a buscar tresors. Sabrem guardar el seu secret!


http://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?guid=fd231642-223c-4876-a423-ce52e0c16b92

2 comentaris:

muqatilin ha dit...

Gracias por este texto con el ke nos habeis obsekiado a los ke practicamos el geocaching.
El rato ke estubimos ahi este domingo pasado fue de lo mas entretenido,gracias por compartir con nosotros vuestras historias y leyendas,nos hicisteis sentir entre amigos.
Ya sabeis ke en cuanto llegue el tiempo de las calçotadas,nos teneis ahi para probar vuestras habilidades culinarias.

Anònim ha dit...

Avui he anat al Castell de Mediona a fer el catxé. He estat parlant una estona amb el Ramón i m'ha explicat de forma molt breu les seves activitats al Castell.

Des d'aquí vull animar a tothom qui s'acosti a qué, tal com diu a l'entrada, aviseu al Ramón i/o a la Consol que esteu per allà. Penseu que sou a una zona privada, tot i que a ells no els fa res sempre i quan ho tracteu tot amb respecte.

Si teniu previst quedar-vos a dinar a viseu el dia abans com a mínim.

Gràcies Ramón per la xerrada i les indicacions.

Fenix2