Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

divendres, 6 de novembre de 2009

BRUIXES I DEESSES A LA CASTANYADA DE MEDIONA


Temps era temps, una petita fada, anomenada Líber, va passar pel congost de Mediona. En arribar al trencall que puja cap al Castell l’enxampà una tronada. Corre cuita va aixoplugar-se en l’antiga bústia construïda amb pedres al marge del camí. Tapadeta amb flors i branques de romaní va descansar-hi tant i tant bé que, en escampar la tamborinada, va llevar-se amb moltes ganes de treballar. Amb fustes recollides de la muntanya va tallar les deesses dels quatre elements: la de la Terra, la del Foc, la de l’Aigua i la del Vent.I sentint-se tan ben acollida a l’ombra del Castell, va encarregar-les-hi que per sempre més protegissin aquella vella fortalesa.

Ara bé, les havia fetes tan grosses que no sabia com pujar-les fins allà dalt ella soleta. I en aquestes cabòries estava quan, navegant per la riera damunt d’una galera en miniatura que ell mateix havia armat, va veure passar un follet vingut de terres molt llunyanes: era el geni de Sant Joan, així anomenat perquè cada any, seguint rius i rierols, s’encarregava de portar un petit vaixell fins a la Mediterrània per ser cremat damunt les seves ones en la nit màgica del solstici d’estiu. La fada Líber li va demanar ajuda i entre els dos varen pujar les escultures i les amagaren entre les pedres de la vella fortalesa de Mediona.

Molt i molt temps després, la vigília de Tots Sants entrà pel congost de Mediona un estrany seguici: hi havia joglars i cantaires amb picarols i estrafolaris instruments, antics senyors amb la seva història i botiguers amb la bossa dels diners, jovent presumint de rauxa i gent gran fent-ho del seu seny... i així fins a sumar més de mig centenar de persones de tota mena que s’enfilaren camí amunt cap al Castell, disposades a celebrar-hi la nit del solstici d’hivern tal i com manen les tradicions.


Però entre aquesta alegra comitiva s’hi amagaven un parell de bruixes de les dolentes i algun follet esgarriat. Només arribar començaren a fer de les seves malifetes: encanteris per girar els bancs de l’església o per treure el Sant Crist de l’altar major, jocs de mans que esborronaven les lletres escrites i marejaven els números comptats... Diuen els qui ho van veure que la bruixa gran va fer desaparèixer un comensal d’una taula on n’hi hauria hagut d’haver nou, i que la bruixa xica va millorar la juguesca deixant en nou una colla de joves que n’hauria tingut vint. I, per acabar-ho d’adobar, varen prendre les espelmes de l’aplec, las varen encendre i les repartiren per tota la capella per tal d’il•luminar les seves cerimònies.

Tot plegat devia remoure les velles pedres de Mediona fins a despertar les quatre deesses dels quatre elements que la petita fada Líber i el follet de Sant Joan havien amagat entre elles perquè per sempre més protegissin l’antiga fortalesa. I així, la deessa del Foc va apagar les torxes que il•luminaven el Castell, va fer que les llànties no s’encenguessin i va cremar massa les castanyes que aquella nit s’havien de menjar. La deessa de l’Aigua va fer que la aixeta d’una bota no es pogués tancar i va treure pluja d’on no havia plogut ni gota per a inundar el celler. I la deessa del Vent, tant encalmada ella des de feia estona, va girar de llevant a mestral per ajudar a apagar espelmes, desfullar els arbres i endur-se’n un parell de teules del teulat.

De tot aquest enrenou poc que se’n varen assabentar totes les bones persones que s’havien arribat a l’església de Santa Maria de Mediona per escoltar-hi bona música i complir després amb la tradició del solstici d’hivern celebrant al Castell la seva castanyada: només un famós cronista que passava per aquí va trobar que les castanyes estaven massa torrades. Els demés varen baixar per la baixada, varen arribar a l’antiga bústia construïda amb pedres al marge del camí, varen tombar pel trencall de la riera i varen tornar tots a casa seva amb la festa feta i la panxa contenta.


Tots? Potser no tots, perquè de les quatre deesses dels quatre elements que la fada Líber havia tallat en les fustes del bosc i el geni de Sant Joan havia pujat fins al Castell encara en faltava una per manifestar-se: la de la Terra. Conten els contes que, quan la gent que tornava de la festa va endinsar-se un altre cop pel congost de Mediona, en algun lloc del camí aquesta deessa devia obrir la terra com la gola d’un llop per empassar-se dues bruixes dolentes i algun fullet esgarriat amagat en l’alegra comitiva. Això és, al menys, el que fa pensar el fet de cap d’aquelles males persones no hagi tornat mai més a Mediona.

Serà veritat o no ho serà, però tal com ens ho contaren us ho hem contat i a la propera castanyada ja tindreu alguna cosa més que explicar. Perquè deu ser d’aquesta manera, amb l’ajuda de bruixes dolentes i de bones deesses, que les petites històries de cada dia acaben convertides en llegendes. Sí o què?



(A més a més de la fada Líber i el seu company el follet de Sant Joan i les quatre deesses dels quatre elements essencials, en el final feliç d’aquest conte amb pretensions de pujar l’any que ve un altre esglaó cap a la categoria de llegenda hi ha col•laborat un parell de mags de les guspires: el primer, com un Sant Jordi plantant-li cara al drac, va arribar de l'espai on sempre torna el Sol per ajudar Mediona a cercar l’origen de la foscor. L’altre va venir encara de més lluny i, com roca que il.lumina la llacuna, va fer màgia per escampar les tenebres quan més falta feia. Si la llegenda de la nit de les castanyes arribés algun dia a ser-ho i calgués tornar a escriure-la amb tot detall, a aquests dos mags els hi devem un capítol)

2 comentaris:

Esther i Toni ha dit...

Es molt interesant: http://angelesdescarnados.blogspot.com/2009/11/castillo-de-mediona-alt-penedes-25-10.html

Anònim ha dit...

Pero qué maravilla de relato!!!
Ojalá llegue a ser una leyenda, q literariamente queda estupendo!
Me ha encantado!
Npv.