Avui Mediona s’ha llevat amb la primera glaçada del desembre: la plaça emblanquinada, les cassoletes de les gallines congelades i una fina capa de gel damunt de la bassa de les oques i els ànecs, que ràpidament han trobat un forat per fer el primer glop del seu esmorzar. La temperatura mínima de la nit ha estat d'1.4º sota zero, que amb una ventada màxima de 24.8 km/h venint de ponent donava una sensació tèrmica de 7.9º negatius. Si, d’acord: com sempre, res de l’altre món comparat amb la patacada del fred a altres punts del país, però... sapigueu que aquest ha estat, avui, el fred de Mediona.
I, com també sempre passa, mai plou a gust de tots ni el fred fa content a tothom. Aquí no hi ha canalla que gaudeixi amb la neu d’un dia de campana ni tampoc camioners rondinant per les carreteres tallades, però en tenim un exemple ben medionenc d’aquesta dita de la saviesa popular: en primer terme, els calçots, prou eixerits i contents per que ja ha arribat el temps que els hi cal; al darrere, embolcallat com una mòmia amb plàstics posats a corre-cuita, el llimoner es pregunta si també aquest any sobreviurà a les glaçades; i, al fons, la Torre Grossa del Castell s’ho mira tot plegat amb la tranquil•litat de les pedres que ja porten més de mig mil•lenni aguantant els hiverns de Mediona...
I que per molts anys així sigui: ara el fred que toca i cireretes de pastor ben rojes, aigua a raig i flors per primavera; a l’estiu, una mica de calor i bones collites; pluges generoses i molts bolets a la tardor... Què no ens escolteu, vosaltres, els de Copenhaguen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada