Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dissabte, 9 de gener de 2010

ELOGI DE L'ESTUFA



Escolteu-nos bona gent, vingueu d’on vingueu: vosaltres sabreu com us escalfeu, si feu hores extres per pagar la factura del gasoil, si el vostre comptador gira com un ventilador en connectar el radiador elèctric, si a casa vostra arriba la xarxa global del gas natural, si ja viviu a l’ombra de les plaquetes solars o si gaudiu d’altres energies renovables i subvencionades. Tot plegat està força bé, n’hi ha prou amb prémer un botó per surar en un núvol aïllat del mon a la temperatura que poseu al termòstat (nivell optatiu i/o regulat per la normativa vigent). Això exclou, es clar, als qui aquest sistema de lliure empresa no els hi vol complicar la vida i només els dona a triar entre baixar les escales del metro, cercar cartons per a tapar-se o colar-se en un caixer automàtic (entitat bancària a escollir, segons preferències). I a Mediona, no fem demagògia, ni una cosa ni l’altra: aquí estem calentons gràcies a l’estufa. Bé, gràcies a ella i a la llenya que abans hem anat a tallar a la muntanya, hem emmagatzemat ben apilonada per que s’assequés d’un any per a l’altre i finalment hem ficat a dins de l’estufa per calar-li foc. I cada una d’aquestes passes, encara que potser no us ho sembli, té la seva ciència: des d’escollir quin tronc toca tallar per fer-li un bé al bosc (amb permís i assessorament dels forestals, per descomptat) i com fer-ho sense prendre mal, fins a com separar l’alzina del pi i la branca del branquilló, segons el foc o el fogó. I no en parlem de com muntar l’estufa, cosa que ve a ser com la recepta de la paella al País Valencià o la de la ratafia al Principat, que cadascun o cadascuna és mestra o mestressa a casa seva: que si pinyes al fons o serradures al mig, que si un caneló de paper central per donar-li aire i troncs ben gruixuts al voltant, que ja agafaran, o si el misto per sota o el llumí per dalt i el tiratge ben obert o mig tancat. El problema està en que molts dels savis que avui donen lliçons ja fa mil anys que varen vendre al drapaire l’estufa de llenya dels avis que ells no aprengueren mai a preparar i van instal•lar-se una calefacció atòmica que tampoc saben com funciona, per que el catàleg venia en anglès.

Així que, nois i noies, com tot en aquesta vida, que cadascú faci segons la seva experiència i després de omplir-la de fum unes quantes vegades potser arribarà a tenir calentona la casa. O no, però no serem nosaltres qui vinguem ara fer el sermó sobre aquesta matèria: diguem només que, si saps fer-la anar i va bé, no hi a res com una bona estufa de llenya. Tan sols cal rebregar quatre fulls del diari amb les notícies que més t’encenen, un parell de cops de destral per fer unes quantes estelles, bona llenya de tota mesura i una xemeneia ben neta. Damunt, una cassola amb aigua perquè l’aire no s’assequi massa i un parell de fulles d’eucaliptus per donar bona flaire. I si tot va bé i la fumera no rebufa (toca ferro ara que encara no crema), tindrem escalforeta tota la nit que, anuncien, serà la més glaçada del que portem de l’any 2010: de moment, a les deu de la nit, a fora ja anem un grau per sota de zero. Fins aquest moment, la mínima del dia ha estat de -2,1º, registrada a les 7.34 hores del matí, i la màxima de +2,1º, a les 15.30 h. de la tarda. El cop màxim del vent ha estat de 55.80 quilòmetres per hora, direcció 267º, a les 18.32 h. La mínima de la sensació tèrmica –que relaciona temperatura i vent—, evidentment a l’exterior, ha estat de -9,5º a les 7.35 h. I a caseta, el termòmetre situat més aviat lluny de l’estufa, ens dona ara uns 16º, que tampoc està malament. Com us ho feu i a quant esteu, vosaltres?


(Es cert, no té, ni de bon tros, la màgia del foc a terra, espectacle aquí reservat al menjador, que vol bona companyia, atenta contemplació des de la primera fila i tions sense mida per fer-ne flames, espurnes, brases i cendra a corre-cuita. Però amb molta menys fusta i sense grans lluïments, si la cuides, la humil estufa repartirà el foc que duu al cor per tota l’estança durant força temps. Si més no, perquè és la única calefacció que tenim a casa, vagi avui per ella el nostre elogi! )

1 comentari:

Anònim ha dit...

...nosaltres amb 3 estufes elèctriques i una bomba de calor, sacrificant la paga extra per poder pagar l'electricitat d'aquest Nadal tan gèlid, i envejant la vostra sort, molt a pesar de la Cimera de Copenhague