Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dissabte, 14 d’agost de 2010

TRONADA D'AGOST


Un dijous del mes d’agost. Quarts de vuit de la tarda. Trona allà per La Llacuna i les nuvolades van tancant-se damunt del Castell. Llampecs encara llunyans ratllen un horitzó cada cop més negre.Vigila, no val a badar: apaga de pressa l’ordinador. Desconnecta també l’antena i els telèfons, abans que una descàrrega elèctrica no es coli per qualsevol cable i ho torni a cremar tot. Corre cuita, puja a la Torre Grossa a baixar la senyera: no fos cas que, com profetitzen alguns catastrofistes, un llamp li vagi a buscar el pal. Cauen les primeres gotes, grosses i mandroses. El seu ritme es va animant, patim, patam, mentre tornem a baixar per l’escala de cargol, quan correm cap al replà de la font i al travessar la terrassa cames ajudeu-me, que això ja va de bo. Per arribar just a temps a l’aixopluc de l’antiga rectoria: de sobte és com si caigués la nit i, amb ella, una cortina de pluja que no deixa veure l’altre banda del congost. Ara sí que sí que la tenim aquí, amb el tambor dels trons damunt del cap i enlluernats per una llampegadissa que no s’atura. Un esclat al cel i la llum que se’n va. La casa a les fosques, on és l’espelma, porta el frontal, encén la llanterna. L’aigua espetega contra la porta ajustada, rellisca i comença a entrar per sota. A fora, el pati s’ha convertit en un riu que recull les cascades de totes les teulades i fuig avall, cap a la porta de l’església de Santa Maria. Segur que el desaigua que ha de desviar-lo al barranc no està embussat? Sembla que una gota repica a les golfes, que regalima la xemeneia de l’estufa, que aquella biga de la biblioteca ja està un altre cop mullada. I així, 40 litres en poc més de mitja hora. Després, de mica en mica, la tronada escampa. Encara plovisqueja, però ja es pot creuar el pati mirant de no xafar els cargols que ara s’hi passegen, ja podem arribar-nos fins el vell campanar per a revisar la caixa de l’electricitat allà amagada i mirar de tornar a posar a lloc el que la descàrrega hagi desgavellat. Baixa la palanca i torna a saltar. Una vegada, una altre i unes quantes més. Fins que, per fi, s’aguanta: tenim llum a la cuina? i al menjador també? Fantàstic, la tempesta s’allunya i tot marxa. Tornem a endollar l’ordinador i comprovem que funciona, connectem el telèfon i... sona! Qui truca sempre que baixa el baròmetre? Si abans de despenjar fem una juguesca, segur que la guanyem: és el Jordi de l’Obac, que des de Barcelona pregunta si aquí també plou, perquè allà ja porta una hora i no para. Aquí sí, que para: minuts abans de les nou, per ponent s’obre una escletxa i el Sol encara té temps de tenyir de roig els núvols amb els seus darrers raigs. Queda poca estona de llum i cal afanyar-se per comprovar si tots els animals estan be després del diluvi. Patidors que som, la primera ullada ja ens posa l’ai al cor: la caseta on acostumen a dormir els quatre petits paons i la gallina que els fa de mainadera resta buida. No poden ser gaire lluny i els descobrim aixoplugats a la caixa que els va servir de niu. L’hem de remenar una mica per assegurar-nos de que hi són tots, ben amagats sota les blanques plomes de la seva mare adoptiva. Bufa, i anem pels pares biològics: la Piola, tota xopa, està entrant al galliner. Però del Xèrif, ni rastre. Sort que li coneixem els costums i, quan ja està a punt de fer-se fosc, el trobem en un del seus racons preferits. “Au, a dormir!”. I ell, poquet a poquet, va baixant cap al seu cau. Només queda contar els aneguets, quatre de rossos i sis de negres, els dos mascles adults i les sis ànegues grans... Portes tancades per si passa la guineu, bona nit a tothom i cap a casa, a sentir com, a l’espai del temps, en Toni Nadal ens explica que més de 7.000 llamps han caigut sobre Catalunya. I, després, a riure amb el Polònia, encara que sigui de vacances i repetit. Que avui la llum ha tornat aviat i això s’ha d’aprofitar! Demà serà un altre dia, per tornar a veure amb aigua la riera seca des de finals de juliol, per revisar la teulada allà on hi ha noves goteres i netejar, sens falta, aquell dimoni de desaigua, que si abans no estava embussat segur que ja deu ser-ho ara... Així són, més o menys, les tronades a Mediona.