Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dijous, 2 de setembre de 2010

AQUEST DIUMENGE, L'APLEC 2010 US ESPERA A MEDIONA

Aquest diumenge 5 de setembre teniu una cita amb la festa i la tradició, amb la música i la cultura, amb l'aplec de Mediona. Una diada que ja s'apropa als dos segles i mig d'història. Bon moment per a reviure-la amb el programa recollit en el cartell de la seva edició 2010, tot recordant també els detalls de les celebracions del passat.

L’origen de l’aplec del Sant Crist de Mediona cal anar a trobar-lo al diumenge 1 de setembre de 1743. Aquell dia, la imatge va ser traslladada de la capelleta que fins aleshores ocupava, davant la portalada de l’església de Santa Maria, a l’altar major del temple. Allà va ser venerada fins el dimarts següent, quan va quedar definitivament instal•lada en la nova capella que per a ella s’havia construït al costat de l’Evangeli. Uns anys més tard, el diumenge 7 de setembre de 1749, els fidels podien contemplar en ella per primera vegada el nou retaule daurat per Antico de Tiana, natural d’Igualada, en compliment de la promesa feta al Sant Crist en demanar-li que fes ploure en una època de dura sequera. Tot plegat va fer créixer molt la devoció a la imatge i la popularitat de les festes celebrades en el seu honor, que des de 1771 quedaren fixades al calendari per al primer diumenge de setembre.

Han passat ja 239 anys des d’aquell moment en que la festa major de Mediona fora instituïda fins l’edició d’enguany, que viurem aquest diumenge 5 de setembre de 2010. Dels aplecs més antics poca cosa en sabem, encara tot fa pensar que devien tenir un caràcter estrictament religiós. En el seu llibre Mediona: apuntes para una historia, mossèn Andrés de Palma ens explica que, a partir de 1771, es va celebrar cada any “con Oficio, música, sermón y Completas”. D’èpoques més recents ha quedat constància d’una diada molt concorreguda per la gent de la contornada o de la vella jurisdicció senyorial de Mediona, ja que aplegava a moltes persones vingudes de Sant Joan i de Sant Quintí, però també de Sant Pere de Riudebitlles i d’altres nuclis propers. Amb les aportacions d’algunes d’elles i la informació recopilada per l'Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) per a la seva exposició de l’any 2000 podem recuperar els detalls d’aquest passat.

MOMENTS DELS APLECS D’ABANS


EL CARRO AMB VELA.- Fins el 1962 no es va poder arribar amb cotxe fins a Mediona. S’hi anava a peu i els carros portaven les viandes. Aquest era un bon dia per que el carreter pogués lluir el seu carro. Es raspallava bé l’animal, posaven les estores i la vela, es carregava de viandes i, a sobre, portava la gent que no podia caminar.

PER LA RIERA.- Antigament, els carros i les tartanes pujaven des de Sant Quintí o baixaven des de Sant Joan pel camí que resseguia la riera. Encara es recorda que un any van enxampar una rierada que se’n va endur algun. També hi ha gent que recorda que els animals es lligaven a la part de fora del celler, que era la quadra de la rectoria.

ELS PORTANTS DEL SANT CRIST.- Després de la guerra civil espanyola, el Sant Crist, un cop restaurat, era portat el matí des de Sant Joan fins a Mediona. A la tarda era tornat en processó altra vegada a Sant Joan. Pel camí es resava el rosari i es cantava. Anys després, la imatge quedava a l'ermita de Sant Pere Sacarrera i des d'ella era portada a l'església del Castell per la diada de l'aplec.

ESPERANÇA.- El dia abans de l’aplec la gent estava pendent del temps que faria. Un dia amb tempesta suposaria un aplec dolent, a més de perillós per creuar la riera. Un any tingueren que fer nit a l’Obac.

EL FINAL DE L’ESTIU.- L’aplec es feia quan tots els pagesos ja havien batut el gra i abans de collir els raïms. Els dies s’escurcen, al vespre ja fresqueja i aviat la canalla anairà a l’escola.

LA PELA ÉS LA PELA.- L’aplec era un lloc on tothom mirava de trobar qui li pagaria millor allò que tenia per vendre. El comprador s’informava qui tenia necessitat de diners per comprar-li, a més baix preu, el carro que que ja no podia portar. El jornaler buscava feina per anar a collir a Sant Sadurní, doncs allà la verema es feia més aviat.

JOCS.- A l’aplec de Mediona, el joc més conegut era el les bitlles, en el que s’hi jugaven quantitats importants. Un bon jugador fou en Josep Cases, Magí.

FESTEIG.- L’aplec de Mediona feia de cloenda de les festes majors de tots els pobles veïns. Les parelles que havien començat a coneixer-se podien iniciar el festeig. Aquell dia, les noies es podien posar una mica de coloret i allargar una mica l’escot, descordant-se un botó.


LA PARADETA.- La paradeta de les begudes es col•locava a la terrasseta de la font, on hi havia l’antic safareig. En ella s’hi podien comprar refrescs i gasoses. Una de les ampolles portava com a marca la Torre Grossa del Castell de Mediona, amb el característic pi a dalt. A l'aigua també s'hi posaven a refrescar síndries i melons.

UN BON ÀPAT.- Després de la missa, les famílies es posaven sota una bona ombra, asseguts a terra o sobre una pedra, prop de la Font dels Capellans o bé al voltant del Castell, per a fer un bon àpat que, tradicionalment, consistia en una arrossada. Mentre les dones preparaven el dinar, els homes i els joves podien donar un passeig per la riera o anar a buscar un bon pom de te de roca.

ELS RECS.- Algunes de les famílies benestants del poble acostumaven a instal•lar-se per dinar a les feixes que quedaven a sota la rectoria, cap a la riera. Cap a elles baixaven també els recs i hi havia un espavilat que deixava anar l’aigua. Abans que aquesta arribés a apagar la foguera encesa per fer l’arrossada, el vailet corria avisar a la família, que, molt i molt agraïda, el convidava a dinar amb ells.

LA MIGDIADA.- Després d’un bon dinar, una dormideta era el millor. Des de feia molts anys, homes i dones sabien el lloc on tenien que anar a fer la migdiada per separat.

DEVOCIÓ.- Les dones solien encendre un ciri en honor del Sant Crist. El cap de família feia una donació a la bacina quan anava a adorar-lo. Els fidels demanaven al Sant Crist que el fill tornés de la mili o bé que l’esser estimat es guarís d’una malaltia. Se li portaven exvots al Sant Crist.

ELS RECORDS.- En el cas de Mediona, els records quedaven reduïts a unes postals o bé als goigs del Sant Crist. A partir de 1946 també es va vendre el llibre Apuntes para una historia, referit a Santa Maria de Mediona.


AMISTAT.- L’aplec era motiu de renovació d’amistats entre la gent dels diferents pobles de contornada, tothom conscient de que, si la salut els ho permetia, cada any es retrobarien a l’aplec de Mediona.

LA TOIA.- A la mitja part del ball, es subhastava un objecte decoratiu. Els fadrins feien colla per poder oferir-ne el màxim. La colla que se l’adjudicava tenia dret a triar el ball i ballar-lo amb la noia escollida. L’objecte se sortejava entre els nois que havien pagat, i el noi que l’hi tocava, el regalava a la seva xicota. De vegades, les colles estaven renyides i la pugna per obtenir la toia era considerable.

EL PETÓ ROBAT.- Hom explica que un aplec es el lloc on entre el ball, el joc i la gresca del retorn, quan la nit comença, el petó robat per ell, però desitjat per ella, deixa dintre del cor un record que mai ens deixarà.

EL RETORN.- Alleugerida la cistella, ben menjats i ben beguts, alegres per la música i el ball, els membres de les diferents colles, que es feien segons les edats i els gustos, discutien durant tot el retorn sobre les experiències viscudes per cadascú en el dia de l’aplec.

Editat pel CASTELL DE MEDIONA amb informació recopilada per l'Asociació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) i fotografia cedida pel Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles (GRH).