Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimecres, 22 de setembre de 2010

HOMENATGE A XILE DES DE CATALUNYA A CORRE-CUITA


Dos-cents anys no es fan cada dia. Per això, abans que no se’ns passi del tot l’arròs, hem de felicitar Xile a corre-cuita. Ara fa dos segles que aquell país tan llarg i tan prim va conquerir la seva independència de l’imperi espanyol, un imperi tan ample i tan poderós que en ell, deien, no s’hi ponia mai el sol. Uns quants dies ens porta d’avantatge als que avui encara maldem per ser una nació lliure i capaç de decidir per si mateixa el seu futur. I, què carai, el seu present també. Vagi, doncs, des de Catalunya una forta abraçada al poble xilè, que un 18 de setembre de 1810 va obrir drecera en aquesta via que avui nosaltres volem transitar. Tan de bo en tot aquest temps alguna cosa haguem aprés tots plegats i ara ho puguem fer sense el patiment que aleshores va haver de costar. Però que ens dugui al mateix destí: la festa de la llibertat. I per començar a compartir-la des d’ara mateix, el dissabte 18de setembre de 2010 la bandera xilena va onejar, per unes hores, sobre el Castell de Mediona. Per això i per moltes coses més: pels moments difícils que la història més recent també ens ha fet compartir, per tots el catalans que un dia trobaren refugi a Xile i per tots els xilens que, anys més tard, tingueren que refugiar-se a casa nostra, fent el camí contrari però amb motius massa semblants. O pels somnis no menys compartits, quan a l’altre banda del món semblava obrir-se pacíficament una escletxa cap al futur, i el malson de l’endemà, quan un goril•la armat per un altre imperi ens feia despertar a tots amb el tronar dels canons. I això, ves per on, un 11de setembre: si és que, per compartir, amb el poble xilè compartim fins i tot la commemoració de les desfetes. Però això, com deia l’altre, ara no toca: ara és l’hora de la festa, pels dos-cents anys de la independència d’un país que la història ha fet el nostre germà... en això, germà gran. Un germà gran que, tot sigui dit, només ens va fallar quan la seva selecció no va eliminar a la selecció imperial que encara no deixa Catalunya jugar el mundial. Però quan un terratrèmol sacseja Concepción o quan la terra s’empassa un grapat de miners a Copiapó, Xile sempre ens ensenya com ha de reaccionar un país quan cal la seva unitat. Aixequem avui, doncs, la seva ensenya, que en ser de la de la llibertat és també la nostra. Per tot el que ja queda dit i encara una cosa més: sota quins color millors que els de l’estel de les cinc puntes sobre el blau del cel, del blanc de les neus andines i el vermell de la sang vesada pels patriotes o el roig de la flor nacional del copihue, com més un plagui avui d’escollir, quins colors millors que els de la bandera xilena, dèiem, per a celebrar sota d’ells el 18 de setembre tot brindant, “chicha en cacho” o cava en copa, per vosaltres i nosaltres, germans, tot mirant cap l’horitzó on, vulguin que no els imperis, més d’hora que tard, el seu sol es pon!


(Aquest humil homenatge estava escrit per a ser publicat al bloc del Castell el 18 de setembre de 2010. Malauradament, una tempesta d’efectes neocolonialistes va cremar-nos la connexió internàutica i fins avui no hem pogut arribar, encara que sigui a misses dites, a la cita històrica. Com diuen a Xile: “¡¡¡Viva Chile, mierda!!!”, encara que el nostre crit arribi una mica tard, però que arribi ben al fons!)

HOMENAJE APRESURADO A CHILE DESDE CATALUNYA

Doscientos años no se cumplen cada día. Por eso, antes de que sea demasiado tarde, tenemos que darnos prisa para felicitar a Chile. Ahora hace dos siglos que aquel país tan largo y tan flaco conquistó su independencia del imperio español, un imperio tan grande y tan poderoso en el que, según decían, jamás se ponía el sol. Unos cuantos días nos lleva de ventaja a los que todavía hoy nos esforzamos por ser una nación libre y capaz de decidir por sí misma su futuro. Y, qué carajo, su presente también. Vaya pues, desde Catalunya, un fuerte abrazo al pueblo chileno, que un 18 de septiembre de 1810 abrió un atajo en esta vía que hoy nosotros queremos transitar. Ojalá que en todo este tiempo algo hayamos aprendido todos y que ahora podamos hacerlo sin el sufrimiento que entonces costó. Pero que nos lleve al mismo destino: la fiesta de la libertad. Y para empezar a compartirla desde ahora mismito, el sábado 18 de septiembre del 2010, la bandera chilena ondeó, por unas horas, sobre el Castillo de Mediona. Por eso y por muchas cosas más: por los momentos difíciles que la historia más reciente también nos ha hecho compartir, por todos los catalanes que un día encontraron refugio en Chile y por todos los chilenos que, años más tarde, tuvieron que refugiarse en nuestra tierra, haciendo el camino contrario pero por motivos demasiado parecidos. O por los sueños no menos compartidos, cuando al otro lado del mundo parecía abrirse pacíficamente una brecha hacia el futuro, y la pesadilla del día después, cuando un gorila manejado por otro imperio nos despertaba a todos con el tronar de los cañones. Y eso, mira por dónde,
también un 11 de septiembre (fecha en la que, en 1714, Catalunya perdió su soberanía nacional): si es que, por compartir, con el pueblo chileno los catalanes compartimos hasta la conmemoración de las derrotas. Pero esto, como decía el otro (el otro sería Jordi Pujol, ex presidente de Catalunya), “ahora no toca”: ahora es la hora de la fiesta, por los doscientos años de la independencia de un país que la historia ha convertido en nuestro hermano… en esto, nuestro hermano mayor. Un hermano mayor que, todo hay que decirlo, sólo nos falló cuando su selección no eliminó a la selección imperial que no deja a Catalunya jugar el mundial. Pero cuando un terremoto sacude a Concepción o cuando la tierra se traga a un puñado de mineros en Copiapó, Chile siempre está ahí para enseñarnos como debe reaccionar un país cuando su unidad lo reclama. Levantemos, pues, su enseña, que al ser la de la libertad también es la nuestra. Por todo lo que ya queda dicho y por una cosa más todavía: ¿Bajo qué colores mejor que los de la estrella de cinco puntas sobre el azul del cielo, del blanco de las nieves cordilleranas y el rojo de la sangre vertida por los patriotas –o de la flor nacional del copihue, como hoy mejor les parezca--, qué colores mejores, decíamos, para celebrar bajo ellos el 18 de septiembre brindando, “chicha en cacho” o cava en copa, por ustedes y por nosotros, hermanos, mirando al horizonte donde, quieran o no los imperios, más temprano que tarde, su sol acaba poniéndose!


(Este humilde homenaje estaba escrito para ser publicado en el blog del Castell de Mediona el 18 de septiembre del 2010. Desgraciadamente, una tormenta de efectos neocolonialistas nos quemó nuestra conexión internáutica y hasta ahora no hemos podido llegar, aunque sea un poco tarde, a la cita histórica: “¡¡¡Viva Chile, mierda!!!