Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimecres, 20 d’octubre de 2010

LA RIERA BEN VIVA (1)




En la seva darrera edició, l’informatiu municipal de Mediona publicava la imatge d’uns aneguets nedant a les aigües de la riera. Segons la revista, les fotografies, captades des d’un telèfon mòbil, eren una mostra de “com la riera està més viva que mai”. La nota comentava que, “malgrat el incivisme d’uns pocs” que hi llencen coses, “si hi vas a primeres hores del matí i tens una mica de paciència, pots descobrir entre la vegetació natural un munt de vida”. Després de subratllar el bon estat de salut de la riera, la redacció acabava amb aquest bon desig: “Per molts anys!” (Informatiu Municipal de Mediona, núm. 26- juliol 2010).


Un desig compartit pel Castell de Mediona, estretament lligat a aquesta riera que va marcar els seus orígens com a fortalesa de frontera: va ser precisament per vigilar el pas natural obert per l’aigua que fou bastida, per musulmans o cristians, ara fa ja més de mil anys. Per la riera ha vist passar tota la seva història i encara avui continua observant a totes hores, des de les primeres del matí fins les últimes de la nit, el que arriba o fuig pel vell camí que ressegueix la llera.

Així, en arribar l’època de cria veu com els ànecs acabats de néixer aprenen a nedar al petit embassament de La Presa, al gorg de sota l’església o al pèlag que es forma davant el barranc del Duc, allà on hi havia hagut la passera de l’antic corriol de Sant Pere Sacarrera. Després els veu créixer.... i aixecar el vol esverats quan un exèrcit de quads i motos a escapament lliure s’embussa just a sota les velles muralles del castell o travessa els tolls esquitxant a tort i a dret: els mateixos tolls on algú amb un telèfon mòbil va fotografiar els aneguets nedant.


I més tard encara, el Castell els contempla volant en estol, tornant a dibuixar pel cel del capvespre el traçat de la riera, ara amunt cap a Sant Joan, després avall en direcció a Sant Quintí... Això si, en aixecar-se la veda, un caçador d’aquests que acostumen a disparar des dels turons de Santa Anna, no acaba d’un tret amb la seva volada... i amb una imatge de la riera “ben viva”, que, en aquest cas, malauradament, no haurà durat “molts anys”.

Això, desgraciadament, pot passar qualsevol dijous o diumenge d’aquells que el calendari dels caçadors té marcats amb pólvora i plom. Pels quads i les motos, en canvi, no hi ha veda que valgui i passen qualsevol dia de l’any, encara que molt preferiblement els caps de setmana. Un bon exemple en serien aquestes fotografies preses el passat 14 d’agost des de la mateixa terrassa del castell. En elles es poden veure les motos sortint del congost, després de fer uns centenars de metres pel mig de la llera, i perdent-se en direcció a Santa Anna per un camí que, evidentment, no fa ni de bon tros els quatre metres d’ample que reclama la normativa vigent per a la seva circulació.


Si la imatge dels aneguets era una mostra de que la riera és ben viva, les de les motos ho son de que, malauradament, aquesta vida no només està amenaçada per el incivisme d’uns pocs que la prenen com abocador de la seva brossa particular. També ho és per alguns usos d’aquest espai natural i col•lectiu que són clarament contradictoris amb el desig expressat per la revista de l’Ajuntament: no podríem celebrar avui que les aus feréstegues tornin a criar-hi si això només fos perquè demà un vehicle motoritzat atropelli el seu hàbitat i un caçador les tombi d’una perdigonada des dels mateixos turons de la riera
Dit d’una altra manera: sense que qui pot i ha de fer-ho no es plantegi posar-hi remei, no tindria cap sentit que tots plegats ens felicitéssim de la vida que, malgrat tot, encara hi ha a la riera. (I com que el tema dona per a molt, si voleu, en seguirem parlant)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Per recuperar la riera, i altres valors del nostre patrimoni, fa falta un Ajuntament amb una mica més de "cultura", sensibilitat, intel·ligència emocional, romanticisme, etc..., i l'Ajuntament de Mediona, per ara, només està per obres faraòniques que NOMÉS serveixen per sortir a la foto i fer de trampolí per arribar a l'alta política,però als medionencs no els milloren el dia a dia en absolut, ans al contrari...

Bermu ha dit...

Hola, desconeixo la normativa, pero crec que igualment esta prohivit pasar per zones aixi, i no per l ajuntament, si no per medi ambient, es cuestio d avisar que pasin i comencin a multar. Fins i tot l escalada tenim terminis de restricció per nidificacións que per sort es respecten.

Argos ha dit...

Es parla sempre malament de les motos, però ningu explica que son també els motoristes els que recuperen alguns camins, que fa anys no es transiten, i que gracies amb aixo, i a la neteja que aquests fan, els bombers han pogut transitar per camins i fer la feina de forestals.

caudelguille ha dit...

Argos,
Es parla malament de motoristes que, com els de les motos, van per on els rota. Els que aneu en moto no feu neteja de res: aneu en moto (alguns de forma il·legal) i punt. Els que han o haurien de fer neteja no van en moto de trial, van amb motoserres, podalls i retroexcavadores. No vagis de guays ni ens venguis més fum del que ja cremes.