Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dilluns, 21 de novembre de 2011

UNA PASSEJADA PER LA HISTÒRIA


“De Sant Sadurní a La Llacuna pel camí ral” és el títol de la conferència que l’historiador penedesenc Carles Querol Rovira donarà aquest diumenge, dia 27 de novembre, a les 12 del migdia, al celler del Castell de Mediona. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) i compta amb la col•laboració d’entitats especialitzades de les diferents poblacions de la vall per les que passava aquesta important via de comunicació.

Durant l’acte es mostrarà per primera vegada el traçat del camí ral medieval que va des de Pas de Piles (Sant Sadurní d'Anoia) fins a la Llacuna, passant per Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. A partir dels treballs d'historiadors d'aquests sis municipis s'ha dibuixat el recorregut sencer, en suport digital, amb imatges locals de punts d'interès. La presentació serà coordinada per Carles Querol i inclourà la intervenció de tots els especialistes que han participat en la recerca.

Per totes aquelles persones que hi vulguin participar des del seu inici, l’activitat començarà amb excursions que sortiran de cada una d’aquestes poblacions per dirigir-se cap al Castell de Mediona pel camí ral. En el cas de Mediona el punt de trobada pels caminants serà el Casal de Sant Joan, a les 10 del matí. Després de la conferència els assistents que així ho desitgin podran sumar-se al dinar que tindrà lloc al mateix castell. Per a fer-ho és imprescindible reservar taula trucant abans al telèfon 93 898 57 01.


EL CAMÍ RAL I LA RUTA DEL QUIXOT. De l’extensa tasca investigadora realitzada per Carles Querol en diferents àmbits de la història penedesenca, en aquest cas convé destacar un parell de treballs directament relacionats amb l’antic camí que el diumenge serà tema de la seva conferència. Per exemple, l’article que va publicar el 15 d’octubre de 2004 en el setmanari El 3 de vuit, en el que informava de la troballa d’un mapa del segle XVIII segons el qual la ruta del Quixot passava pel Penedès, creuant-lo des de Mediona fins a l’Ordal.

Els tractava d’un plànol que Carles Querol havia descobert poc temps abans en un antiquari de Suïssa. Dibuixat per un geògraf del rei Carles III i per un capità d’enginyers de l’exèrcit espanyol, el mapa refeia l’itinerari que el personatge creat per Miguel de Cervantes hauria seguit des de La Mancha, on comencen les se seves aventures, fins a Barcelona, on s’acaba la novel•la. Després de haver estat a Saragossa –tal i com específicament indica el relat— el feia entrar a Catalunya per ponent i passar per les proximitats de Fraga, Lleida, Cervera i Igualada per dirigir-se finalment cap el pla i la Mediterrània seguint un recorregut traçat entre les poblacions de Sant Sadurní i Vilafranca.

L’EPISODI DELS BANDOLERS. D’acord amb aquesta interpretació cartogràfica del seu viatge imaginari, el Quixot hauria baixat des de la Segarra per la vall de l’Anoia i després hauria girat per agafar el camí que busca el pas natural del Mediona. I segons el mapa seria aquí, precisament en aquest congost, on Cervantes hauria situat l’episodi LX de la segona part de la novel•la, publicada en 1615. Així ho marca el plànol amb el número 32 i la següent llegenda: “Aventura de los ladrones en el bosque”. Es tractaria del capítol en el que el cavaller i el seu escuder topen amb un munt de cames que pengen dels arbres. “No tienes de qué tener miedo –li diu el Don Quixot a Sancho Panza--, porqué estos pies y piernas que tientas y no ves sin duda son de algunos foragidos y bandoleros que en estos àrboles estan ahorcados”. I tenia raó en que es tractava de bandolers, però no eren penjats, sinó amagats: vius i ben vius, tant que baixen dels arbres, els apallissen i els roben.

El cavaller i el seu escuder són personatges literaris que mai van existir en la realitat, de manera que físicament no passaren per Mediona: ni per Mediona ni per cap altre lloc. El que realment va existir és Miguel de Cervantes, i si l’autor del Quixot hagués situat l’episodi dels bandolers en el punt identificat sobre el plànol amb el número 32, això significaria que ell coneixia aquest pas natural i el camí que el travessava. Però tampoc està documentat que l’escriptor passés algun cop per aquí, ja que en el seu llibre no es parla del castell, de Mediona o de cap altre detall que permeti situar l’escenari del seu relat, tret de que hi havia alzines i bandolers.

Però el que sí sembla del tot demostrat és que els que tenien bon coneixement d’aquesta ruta eren el geògraf i l’enginyer militar a qui Carles III va encarregar l’elaboració d’aquest mapa. I encara que només fos perquè, en arribar a aquest punt de l’itinerari, triessin un dels recorreguts més lògics per dirigir-se al seu destí final de Barcelona, aquesta seria una constatació de la importància que, encara en aquella època, tenia aquest vell camí per a la comunicació amb la Segarra (graner de Catalunya), les terres de Ponent i, en definitiva, Saragossa i Espanya.


EL GRAVAT DE LA GUERRA DEL FRANCÈS. Importància que igualment quedaria palesa en un document històric sobre el que també ha treballat en Carles Querol: es tracta del famós “gravat de la Guerra del Francès”, segurament la primera imatge que es conserva del Castell de Mediona. En un altre article publicat al setmanari penedesenc El 3 de vuit, concretament en la seva edició del 20 de febrer de 2009, analitzava el 200 aniversari dels fets que quedaren recollits en aquella il•lustració: seria el pas d’un important cos de l’exèrcit napoleònic que, venint des de la plana, va triar el congost de Mediona com la millor via per avançar ràpidament cap a la Catalunya interior.

A les dotze del migdia del 16 de febrer de 1809, uns cinc mil soldats de les tropes napoleòniques comandades pels generals Pino, Fontanes i Bosqui, van ocupar militarment la població de Sant Quintí per segona vegada en aquell any. Segons la transcripció de la crònica original dels esdeveniments redactada aleshores per Isidre Mata del Racó, que Carles Querol recull en el seu article, “el dia 17 de febrer de 1809 al matí va marxar dita divisió de la tropa francesa de la vila de Sant Quintí seguint el camí recte d’anar a Capellades”, on s’enfrontaren amb les forces espanyoles i britàniques.

Probablement és el pas d’aquestes tropes el que recull el dibuix realitzat en aquells moments per Charles Langlois, capità ajudant de camp del mariscal Gouvion Saint Cyr, màxim comandament de l’exèrcit napoleònic en la zona. En el seu reportatge, Carles Querol assenyala que, després de deixar enrere el castell, els francesos varen desviar-se cap a la dreta abans d'arribar a Sant Joan i sortiren del camí pel barranc de Ginoles. El fet que la referida crònica indiqui que les tropes napoleòniques van passar per la casa Massana de Prades en el seu camí directe cap a Capellades fa pensar a d’altres historiadors que en aquella ocasió no utilitzaren el congost, i que el gravat correspondria a un episodi diferent, quan es dirigien a la Segarra. En un o altre cas, l’existència d’aquesta imatge és una altra mostra de la importància del vell camí i del seu caràcter estratègic. Recuperar el valor patrimonial d’aquella antiga via de comunicació i donar-la a conèixer amb els millors recursos de la tecnologia digital són els objectius de la conferència que aquest diumenge tindrà lloc al Castell de Mediona: serveixi, doncs, el gravat amb la seva imatge més antiga per convidar-vos a assistir-hi.

HISTORIADOR DEL PENEDÈS.Carles Querol Rovira (Sant Sadurní, 1946) es va llicenciar l’any 1975 en Història Moderna i Contemporània en els cursos nocturns de la Universitat de Barcelona i el 1992 es va diplomar en direcció d’empreses a l’IESE. Durant la seva etapa professional va ser contractat per l’ editorial a Plaza & Janés i pels Serveis Centrals del Banc Industrial de Catalunya i després pels de Banca Catalana, a Barcelona. Entre 1979 i 1998 va ser regidor i alcalde de Sant Sadurní, fent compatible el càrrec municipal amb la seva jornada laboral. El 2001 quan la citada entitat financera catalana es va dissoldre en el grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), es va acollir a una jubilació anticipada, matriculant-se immediatament en un màster de periodisme a la Universitat Ramon Llull. Ha publicat els llibres El català al carrer. Per l’extensió de l’ús públic de la llengua catalana (1979), Un segle de premsa a Sant Sadurní d’Anoia (1987), Retrats. Crònica il•lustrada de Sant Sadurní d’Anoia (1998), Viatge iconogràfic al segle XX (2001), Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil (2006), Vés-te’n amb el cos, queda’t amb el cor (2008), Subirats. Conèixer el seu atractiu, viure’l i gaudir-lo (2008), El darrer dia de la Tarragona republicana ( 2008) i Henry Buckley. Fotògraf ocasional i mestre del periodisme al bàndol republicà durant la Guerra Civil. ( Manchester, 1904 – Sitges, 1972) publicat el 2009 . Fa dos anys li varen concedir el Premi Tassis-Torrent de periodisme atorgat per la Diputació de Barcelona per un treball de recerca sobre aquest corresponsal del diari britànic The Daily Telegraph a la Guerra Civil espanyola. La seva darrera publicació, editada el 2011, ha estat Atles de can Guineu (1400 – 1865) Sant Sadurní d’Anoia i Subirats en la cartografia i els dibuixos de Jaume Mir Molins. Col•labora habitualment amb els seus reportatges al setmanari comarcal del Penedès El 3 de vuit i als programes de fires de l’Ajuntament de Sant Sadurní

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja era hora que un grup de persones desinteressades s'hagin aplegat per fer un treball de recerca i una posada en comú de tota la tasca duta a terme separadament sobre aquest històric i important camí.

Gràcies per la vostra tasca i per haver aconseguit la col·laboració d'un historiador i estudiós de la categoria de'n Carles Querol.

Fins diumenge!

Anònim ha dit...

Jo també m'apuntaré. Sembla que aquesta activitat cultural pot donar molt de sí.

Anònim ha dit...

Interessant article sobre la trobada del diumenge.
Com el primer anònim, penso que ja tocava fer el que s'està fent: donar a conèixer el nostre patrimoni, sentir-se`n orgullosos, viure de cara al castell (no d'esquena, com fins ara), unir esforços amb altres estudiosos, i, sobretot, aconseguir la participació, tutela i tutoria de'n Carles Querol.

Gràcies a tots els qui heu treballat per fer que aquest acte sigui una realitat i un inici de quelcom més que una trobada.

Fins diumenge.