Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimarts, 29 de novembre de 2011

EL MAPA DIGITAL DEL CAMI RAL, PRESENTAT AL CASTELL DE MEDIONA


El traçat de l’antic camí ral des de Sant Sadurní a La Llacuna, en suport digital i amb una àmplia documentació gràfica dels detalls més rellevants del seu pas pels diferents municipis que el seu recorregut travessa, va ser presentat el passat diumenge al Castell de Mediona per l’historiador Carles Querol Rovira i el grup d’experts en el tema que han participat en aquest important treball de recerca. L’activitat havia estat organitzada per l’AECCM i contava amb la col•laboració de les entitats culturals de totes les poblacions incloses en el recorregut de la via de comunicació estudiada.

Amb les aportacions del representant de cada una d’elles per documentar el tram corresponent va anar-se dibuixant el mapa complet de l’antiga via de comunicació, que amb l’aplicació de les noves tecnologies es converteix en la millor eina per al seu coneixement històric i la reivindicació del seu valor actual. Així, durant la conferència coordinada per Carles Querol intervingueren Josep Pinyol,de Sant Sadurní; Pere Rovira, de Torrelavit; Joan Morgades, de Sant Pere de Riudebitlles; Xavier Argemí, de Sant Quintí de Mediona, Josep Gallart, de Sant Joan, i Santiago Salvador, de La Llacuna.

CAMINADA PER LA HISTÒRIA. La jornada havia començat amb les caminades que, sortint des de les diferents poblacions vinculades a aquesta antiga via de comunicació, per ella es van dirigir fins a la fortalesa bastida fa més de mil anys per vigilar el seu pas més estratègic. Cada una de les excursions va aprofitar per visitar els punts més emblemàtics dels diferents trams del camí ral, des dels accidents naturals que marcaren el seu dibuix original fins els testimonis documentals, monuments i altres construccions d’interès que al seu voltant ha anat deixant la història.

L’excursió que havia sortir a les 10 del matí des del Casal de Sant Joan, per exemple, va fer una aturada a l’entrada del congost del Mediona per visitar les restes de l’antic pou del glaç, qualificades per algun dels participants en la diada com “el darrer descobriment arqueològic” d’aquesta ruta. Abans de pujar fins el castell també aprofitaren per veure sobre el terreny les roderes que les llantes de ferro dels carros que durant segles passaren per ell deixaren ben marcades sobre la roca de l’antic camí, i baixar encara una mica més cap a Santa Anna per a contemplar el castell des de la mateixa perspectiva que d’ell tingueren els soldats de les forces napoleòniques quan creuaren el congost, probablement a començaments de l’any 1809.

DOCUMENTS DEL PASSAT. El gravat que recull aquell moment de la Guerra del Francès havia estat precisament la imatge escollida per convocar l’activitat cultural del passat diumenge, ja que il•lustrava clarament la dimensió històrica del camí ral i el paper estratègic que, en ell, va tenir el Castell de Mediona. Aquest document va ser també un dels principals arguments utilitzats per Carles Querol en la conferència pronunciada en el celler de la fortalesa davant prop de mig centenar de persones, moltes de les quals havien arribat caminant per la mateixa via que es presentava sobre suport digital i amb amplia informació sobre el seu recorregut. El mapa de la ruta del Quixot descobert pel mateix historiador l’any 2004 en un antiquari de Suïssa li va servir també per a destacat la importància d’aquesta via de comunicació entre la Catalunya interior, les terres de Ponent i la Mediterrània.

Encarregat pel rei Carles III d’Espanya al geògraf més reconegut de l’època i realitzat sobre el treball de camp d’un capità d’enginyers expert en cartografia, el plànol fa passar als personatges de Cervantes pel congost de Mediona, on se situaria l’episodi dels bandolers, marcat amb el número 32 i corresponent al capítol LX de la novel•la. Segons Carles Querol, això permet suposar que l’escriptor coneixia aquest camí i, en tot cas, el fet d’aparèixer en el mapa demostra que els seus autors el consideraven prou important com per dirigir-se a Barcelona, on el Quixot havia d’acabar el viatge literari que ells estaven dibuixant.

APORTACIONS DELS ESPECIALISTES. La participació activa dels especialistes que havien col·laborat en la elaboració del mapa digital va convertir la conferència en una verdadera trobada entre persones interessades en el camí ral de totes i cada una de les poblacions unides per aquesta històrica via de comunicació. D’aquesta manera es posaven en comú una gran quantitat de coneixements sobre els diferents trams, debat no del tot descarregat d’aspectes polèmics, com les diferents interpretacions sobre la data concreta a la que correspon el gravat de la Guerra del Francès: mentre per Carles Querol es tractava del 17 de febrer de 1809, quan uns 5.000 soldats napoleònics haurien passat pel congost del Mediona per anar a enfrontar-se amb les tropes espanyoles i angleses entre Capellades i Igualada, Xavier Argemí i Maria Àngels Mata, estudiosos de Sant Quintí, mantingueren que alguna anotació de les cròniques de l’època indicaria que van agafar un camí més directe, motiu pel qual la imatge correspondria a un altre ocasió durant la presència de les forces franceses en aquesta zona del país.

També sortiren informacions que farien variar algunes idees molt exteses sobre el paper del registre del cabal d’aigües edificat a la boca del congost del Mediona --conegut com "la presa"-- i en quina època es va plantejar el projecte de construir un embassament en aquesta part de la riera: davant la versió que habitualment l’emmarca en la política franquista dels anys 50, d’altres dades podrien remuntar-lo a l’època de la República. En el que si semblava estar tothom d’acord era en el valor de les restes del pou del glaç del Castell de Mediona, element que Josep Gallart, de Sant Joan, es va encarregar de situar i descriure durant la conferència.

PERSPECTIVA DE FUTUR. Tot plegat seria només una petita mostra del cabal de coneixements que cadascú es va encarregar d’abocar en una trobada que durà hora i mitja i que després, per alguns dels participants, es va allargar en el dinar celebrat a la vora del foc al mateix castell. Com va opinar el conferenciant, les opinions diferents només fan que enriquir el debat i obrir noves vies d’investigació. Potser per això la introducció més repetida a l’hora dels comentaris era aquella de: “Jo no voldria corregir-te, però...” Encara que només fos per dir que un sempre s’havia imaginat que Sancho Panza s’havia topat amb les cames dels bandolers penjant de les alzines que hi ha a l'entrada del congost i no a la seva sortida cap a Santa Anna, punt on un altre orador acabava de situar amb tota seguretat l’imaginari episodi. I després, a peu pel camí ral o amb cotxe per les carreteres actuals, cadascú a casa seva: fins i tot aquells que, seguint fins el final la ruta del Quixot, havien de tornar a Barcelona. Darrera quedava la feina feta amb la col•laboració de molta gent per presentar el traçat d’aquesta antiga via de comunicació. Per davant, la voluntat de que la trobada al Castell de Mediona fos el punt de sortida per tot el camí que encara queda per recórrer.