Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dissabte, 19 de novembre de 2011

MOTIUS PER A REFLEXIONAR... I DECIDIR!

Avui, diuen, és dia de reflexió. I si avui, precisament avui, alguna persona despistada cau en aquest bloc per casualitat, li proposem la lectura d'un article de’n Jaume Claramunt publicat el passat mes d’octubre a la seva columna “Ja no ens alimenten molles” del setmanari comarcal El 3 de vuit, sota l’encertat títol de: “Vint-i-tres dies” I ho fem encara que aquest no sigui un bloc polític dels que tanta polseguera aixequen al seu voltant, sinó el del Castell de Mediona. Passa, però, que algunes coses que passen al seu voltant afecten molt directament aquesta fortalesa, com ara una tronada, una riuada, una crisi o... una tisorada. Per exemple, la que segurament afectarà la necessària, urgent i projectada rehabilitació d’aquest conjunt medieval. Després d’una campanya tan farcida d’arguments sobre les tisorades, ningú dirà, doncs, que això no té res a veure amb el Castell de Mediona. Encara que només sigui per què aquest reflexiona cada dia sobre el que l’afecta directament, a ell i al conjunt del nostre país. I avui, també. Així doncs que, si voleu acompanyar-lo en aquesta tasca de fer els deures, aquí teniu quatre ratlles amb força motius per a fer-ho:


VINT-I-TRES DIES
És realment sorprenent que a hores d’ara encara siguem capaços d’envescar-nos en l’estúpida discussió de si retallades sí o retallades no, de quin és el mètode més eficaç –constitucional, això sí—de superar una crisi que tothom pateix, que ningú no entén però que tothom accepta resignadament, com una maledicció inevitable. La quantitat d’entesos economistes que ha proliferat en els darrers temps és proporcional al nivell d’ensarronada a que ens aboquen Que si Keynes, que si Hayek; que si endeutar-nos, que si reduir...

L’apocalipsi ha pres forma de catàstrofe econòmica i els quatre genets s’abraonen sobre els pilars d’un estat del benestar que tantes vagues i talls de Diagonal ens havia costat. Assumim impàvids que la sanitat pública és del tot insostenible mentre preguem perquè no ens toqui massa de prop. Tanquem llits d’hospital, reduïm personal sanitari, deixem de pagar medicaments, allarguem les llistes d’espera i un trist etcètera que ens vol fer evident que som un país que ha estirat més el braç que la màniga i que ara ens cal pagar la penitència. Assistim amb estupor a la miniaturització d’un sistema sanitari que, diuen, no ens podem permetre amb l’esporgada d’un 10% dels seus recursos: aquest 2011 l’astronòmica xifra de 1.100 milions d’euros!

Sospitosament tots plegats, amb remeis diferents, estan d’acord amb la diagnosi: som un país pobre que es tenia pel rei del mambo, fatxenderia de nou ric. Però el que ens amaguen, el debat que ens furten. Es si realment som un país pobre o és que ens han esquilat sense que ni tan sols hàgim piulat. El debat no és la fiscalitat, sinó la sobirania.

No entenc per quina raó els partits majoritaris segueixen insistint en la necessitat de les retallades, en el discurs de la misèria i en un hipotètic “pacte fiscal” impossible. No ho entenc perquè la realitat és que el nostre país genera recursos suficients no només per mantenir un estat del benestar homologable a països desenvolupats com el nostre, sinó per millorar-lo de una manera substanciosa. Què ens ho impedeix, doncs? La mesquinesa de pensar a curt termini que ens fa defugir l’esforç. Construir un nou estat independent no serà fàcil, però és la única possibilitat de supervivència. Sense generositat, sense risc, no hi ha plenitud. Ara ens aboquen a la misèria, seguint amb l’exemple sanitari, per uns tristos 1.100 milions d’euros. Si Espanya no ens robés una part substancial dels impostos que ja paguem, ¿sabeu quantardariem a tenir aquests 1.100 M€? Vint-i-tres dies! I això amb els càlculs més desfavorables. Amb 23 duies d’espoli pagaríem la nostra sanitat. I podríem continuar: l’emisió del deute de la Generalitat, 4.000 M€, el cobrim amb d2 mesos d’espoli; les retallades a la Universitat, 144 M€, són 3 dies d’espoli; el deute complet de la Generalitat, 8.300 M€, l’eixuguem amb 4 mesos i mig... Tot en un sol any!

Per què, doncs, acceptem seguir sent un país espoliat i empobrit? Per què no diem les coses pel seu nom i acceptem subterfugis i falses promeses? Quin pacte fiscal volem anar a negociar amb qui ens ha dit del dret i del revés que no pensa deixar de robar-nos. Ho explicava amb claredat l’exlehendakari J. A. Ardanza: “El País Basc té poc pes econòmic, per això ens toleren el concert. Sense els diners dels catalans Espanya no se sustenta”

Se’ns fa realitat el crit almogàver: independència o mort!


PALS I PALLERS
Els que vulguin seguir aquest crit, demà trobaran un parell d’alternatives a l’hora de enfrontar-se amb la cita de les urnes: per una banda, la de la candidatura d’ERC, Reagrupament i Catalunya sí, que els demana el vot per anar a Madrid a defensar el dret del nostre poble a decidir lliurement el seu futur i constituir, si així ho vol, el seu propi estat democràtic dins la Unió Europea: el que, a la seva campanya, anomenen “la república del sí". D’altra banda, les CUP proposen als catalans i les catalanes no votar aquest 20N per no malbaratar l’esforç independentista seguint el joc d’una impossible reforma de l’Estat espanyol.


De que canviar Espanya és impossible també n’està convençuda la campanya “Vota estelada” (que algú ha volgut vincular amb Solidaritat Catalana), que demana el vot nul amb aquest símbol a la papereta per fer palès que l’independentisme no se sent identificat amb cap de les opcions que es presenten.

Possiblement els primers consideren una traïció a la causa el fet de no votar a la candidatura que fa del sobiranisme la seva bandera i promet reclamar a Madrit el dret a decidir. Segurament els defensors de l’abstenció i/o el vot nul entenen que la traïció consisteix en desviar-se de la causa demanant la participació dels independentistes en les eleccions espanyoles i intentar una reforma impossible de l’Estat que mai no ens deixarà decidir.

Però ambdós haurien de plantejar-se que potser totes les alternatives són i seguiran essent vàlides mentre els que les encapçalen no siguin capaços de presentar-ne una d’unitària: amb tants pals ningú pot queixar-se si el paller s'escampa! Així que els seguidors del crit almogàver, després de reflexionar, tindran demà per triar i remenar.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
(Les il·lustraccions han estat afegides pel bloc del Castell. La primera correspon a un Mapa polític d’Espanya de l’any 1854, que es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid, on els Països Catalans apareixen com "España incorporada o asimilada”, mentre que la “España uniforme o puramente constitucional, comprende 34 Provincias de las coronas de Castilla y León”.

L’article reproduït el podeu trobar al bloc www.molles.cat, amb altres columnes i escrits de Jaume Claramunt, a qui el Castell de Mediona agraeix aquesta contribució a la reflexió que avui us convidem a compartir.)