Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dijous, 10 de novembre de 2011

UNA SETMANA DESPRÉS DE LA RIERADA

Després de la important crescuda del passat dijous dia 3 de novembre de 2011, sota el Castell de Mediona la riera recupera poc a poc una de les seves cares més amables: la de l’agua clara que baixa tranquil•lament des de Sant Joan per creuar el congost sense arribar a cobrir la traça de l’antic camí i perdre’s darrera el revolt de Santa Anna com si fos un rierol estable i disposat a córrer d’aquesta manera durant tots el mesos de l’any.



Per a la història queden imatges com la de la rierada eixamplant-se al tombar sota la Roca Foradada per omplir des dels penya-segats que serveixen de base a l’església de Santa Maria fins a tocar pràcticament els de l’altre riba. En fer-ho es va empassar el camí, que al retirar-se l’aigua ha desaparegut completament per deixar el seu lloc a una gran explanada de còdols neta de vegetació. Aquesta zona, situada justament davant de l’alzinar que amaga les restes de l’antic pou del glaç, veu sovint com la riera y el camí modifiquen els seus traçats: fa un parell d’anys, en una crescuda semblant a la de la setmana passada –encara que no de tanta intensitat— el Mediona va triar aquí un nou recorregut i provocà una petita esllavissada que ja va obligar a desplaçar el corriol de pas.


Una mica més endavant, la instal•lació popularment coneguda com “la presa” ha recuperat el seu aspecte habitual i també la funció per a la que va ser construïda al voltant dels anys 50: registrar el cabal d’aigua que passava per ella. Si a primeres hores del matí del dia 3 tan sols en sobresortia l’espècie de xemeneia que la corona, ara torna a ser visible tota la seva estructura. Malgrat que els sistemes de mesura d’aquell registre ja no siguin operatius, el fet de que les parets que el dijous quedaren una estona submergides tinguin una alçada de dos metres permet comprovar el nivell assolit per les aigües en el moment màxim de la crescuda. Això, sumat a l’amplada que va agafar la riera al passar per aquest punt –uns 25 metres—dona idea del cabal que entrava al congost del Mediona.


Avui segueix entrant-hi encara força aigua, però a diferència del dia de la riuada ara tota ella ho fa per la canalització de “la presa” i sense desbordar-se per fora del registre. A la sortida d’aquesta construcció continua omplint el pèlag sobre el que havia travessat la riera l’antiga passera que unia la parròquia de santa Maria de Mediona amb el camí de Sant Pere Sacarrera pel barranc del Duc. Tot i que el nivell es manté considerablement alt, ja queda molt per sota de la pedra on resten algunes baules de la cadena que assegurava aquella instal•lació, precisament per evitar que se l’endugués una rierada com la que el passat dia 3 va arribar gairebé a l’alçada on havia estat la desapareguda palanca.


En deixar enrere la Torre Petita del castell, l’antic camí havia d’endinsar-se forçosament en la llera del Mediona per tornar-la a creuar i entrar així a la part més estreta del congost. Ja fa molt de temps que les riuades van desmanegar aquí la traça feta per persones i carruatges, de manera que aquesta, passi aigua o estigui seca, es perd sempre una estona entre clots i grans pedres arrossegades per innombrables rierades. La de la setmana passada encara manté inundada la zona i talla el pas en diferents trams del recorregut, però també aquí es fa molt evident la disminució del seu cabal: el corrent que fa dies va arribar a omplir completament aquest passadís, encaixonat per les parets gairebé verticals dels penya-segats, s’ha anat retirant fins a tornar a córrer només per la llera marcada a la banda dreta. A la sortida d’aquest canó i pràcticament davant de la boca del barranc del Verdaguer tornen a veure’s clarament marcades sobre la roca de l’antic camí les roderes deixades per tants carros que hi varen passar fins que va ser abandonat després de la guerra civil. Els senyals del nivell extraordinari que per damunt elles va arribar a tenir la rierada del dia 3 cal buscar-los en la roca inclinada que caracteritza aquest punt, on l’aigua va arribar a una alçada mai constatada en les crescudes dels darrers 15 anys.

Aquest és el panorama que avui, set dies després de la rierada, presenta el Mediona contemplat des del castell que, fa ja més de mil anys, va ser construït sobre d’ell precisament per controlar qui i què passava pel seu congost. Després de córrer sota la fortalesa, la riera es perd cap a Santa Anna entre un paisatge d’herbes aixafades que dona testimoni de fins quines fronteres va arribar la seva amplada. L’aigua que encara porta desapareix finalment darrera un revolt per anar-se a trobar primer amb el Bitlles, després amb l’Anoia, i d’aquest passar més endavant al Llobregat per anar a parar, finalment, al mar. Vist el cabal que ha arribat a portar aquesta tardor de 2011, no es difícil d’entendre que ja des del temps de la República es projectés construir en aquest sector un embassament capaç d’emmagatzemar l’aigua que demanava el Penedès.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cómo se nota la falta de la cámara fotográfica!!!

Consol