Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

divendres, 2 de desembre de 2011

PETJADES DEL PASSAT I EL PRESENT AL CAMÍ RAL

El passat cap de setmana, el congost del Mediona va ser un espai de cultura en mig de la natura, on alguns dels que més sabien miraven de traspassar els seus coneixements a les persones interessades en compartir-los. Així, en Josep Gallart, potser més conegut com Josep de cal Sans, va dur a la colla de caminants que el seguien des de Sant Joan fins a les famoses roderes dels carros sobre les roques de l’antic camí ral i segurament encara una mica més endavant, cap a l’entrada de les oliveres de Santa Anna, per a contemplar des d’allà una perspectiva del castell semblant a la que recull el no menys conegut gravat de la Guerra del Francès. Si els hagués acompanyat fins aquell mateix punt de la riera només un parell de dies abans, els podria haver ensenyat també una altra imatge ben diferent: la d’un cotxe abandonat al bell mig de la llera. El vehicle, un 4x4 descapotable de color blau fosc, amb matrícula de Barcelona, es trobava enfonsat fins a l’alçada de les rodes, pràcticament cobertes per l’aigua que encara omple aquesta part de la riera després de les darreres pluges. La seva troballa no hagués donat al guia d’una excursió cultural massa arguments per explicar la història passada del camí ral, però a ben segur que un bon monitor d'esplai n’hauria tret motiu per a proposar un joc d’enginy: com havia arribat aquell cotxe fins allà? Havia vingut fent tombarelles després que la rierada el sorprengués a la passera de Sant Joan? Hauria pujat des de Sant Quintí enganyat per un GPS dels temps de Napoleò que li marcava el camí més recte per anar a Capellades?

Malgrat la crescuda sobtada dels passats dies 3 i 4 de novembre, que en alguns trams del congost va superar els dos metres d’alçada, es feia molt i molt difícil imaginar que hagués pogut ser arrossegat per aquella rierada fins el punt en que llavors es trobava. Tot i que se li apreciaven alguns desperfectes, aquests semblaven poca cosa comparats amb els que hauria d’haver patit per travessar zones com les de “la presa” o, immediatament superada aquesta, la de l’antiga passera de Sant Pere Sacarrera i l’entrada a la part més estreta del congost, amb roques d’una mesura tal que segurament actuarien gairebé com un embassament natural.

Encara que aquesta possibilitat no era del tot descartable, semblava molt més probable que el cotxe arribés més tard, quan el cabal del Mediona ja havia minvat prou com per permetre-li intentar l’entrada a la riera en el sentit contrari al del corrent, per la banda de Santa Anna, potser per apropar-se a la zona d’escalada coneguda com el Final de Mediona, o encara més: intentar sortir per Sant Joan seguint l’antic camí. Podria ser, doncs, que el 4x4 s’hagués aventurat a desafiar la normativa que prohibeix la circulació de vehicles de motor per la llera –com realment van fer algunes motos només baixar el nivell de la crescuda— i després de trobar-se amb complicacions per continuar endavant intentés recular, quedant definitivament atrapat pel fang i l’aigua.

Al final, com massa sovint acostuma a passar a la vida, el joc d’enginy proposat pel monitor l’haurien guanyat els que haguessin apostat per l’explicació més prosaica en contra de la més espectacular i imaginativa: ni l’havia acabat aparcant a la vora de Santa Anna una rierada de pel•lícula que poc abans l’hagués arrabassat a La Llacuna ni va arribar allà conduit pel descendent d’un d’aquells soldats francesos, entestat en reviure l’expedició del seu avantpassat dos segles després i conduint un 4x4. Es tractava, simplement, del conductor d’un tot terreny que, confós per la falta d’informació sobre on s’estava ficant o conscientment decidit a rifar-se la normativa vigent i les lleis de la mecànica, va entrar al congost per Santa Anna després de la rierada. L’aigua a la llera i el fang a la vorera afegien interès a la seva particular aventura, però en veure que la cosa es complicava segurament va enviar per davant una patrulla de reconeixement: serien aquell motorista i un parell de persones a peu que, dies enrere i des de la plaça del castell, s’havien vist arribar fins el revolt del congost, mirar, dubtar i, finalment, recular... per informar que la cosa es complicava i més valia girar.

Massa tard, perquè l’aigua va acabar entrant-li pel tub d’escapament i el cotxe es va aturar definitivament al bell mig de la riera, ja de cara a Sant a Sant Quintí, però molt lluny encara de l’eixut asfalt que l’havia de tornar, sa i estalvi, a la civilitzada ciutat de Barcelona. Sembla ser que un tractor va intentar estirar-lo, però se l’hi va trencar la cadena amb la que el volia arrossegar. I allà va quedar, abandonat i mig enfonsat... fins que el passat divendres, avui fa just una setmana, una nova operació de rescat el va fer desaparèixer del bell mig de la riera.

Sense deixar ni rastre, com si mai no hi hagués estat: com tants i tants carros i tantes i tantes persones que al llarg dels segles passaren pel congost sense tenir la sort de que un capità del exèrcit de Napoleó en fes un gravat per deixar el seu record a la història. En aquest cas, la moderna tecnologia digital no perdona i com a testimoni de la seva aventura queden aquestes fotografies. També queda el joc d’enginy que un monitor d’esplai espavilat podria haver-nos proposat de jugar al descobrir el cotxe empantanat.

I tot plegat podríem acabar-ho aprofitant encara per fer-nos un darrera reflexió al voltant del camí ral: només van faltar un parell de dies, i va sobrar una mica d’aigua, perquè els caminants que baixaven des de Sant Joan seguint les sàvies explicacions d’en Josep de cal Sans, tot cercant les empremtes del passat, no topessin de cara amb un 4x4 que pujava en direcció contrària des de Barcelona --o d’una porció d’asfalt més petita i propera-- tot buscant cremar benzina en un dels escenaris més o menys feréstecs que encara sobreviuen dins la més rabiosa modernitat. Voleu dir que petjades tan diferents caben alhora en unes roderes tan estretes?