Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dilluns, 6 de febrer de 2012

EL SOMRIURE (GLAÇAT) DE L'HIVERN A MEDIONA

UNA ALTRA CARA DE LA RIERA
Podria ser qualsevol racó dels Pirineus, però no: és la riera de Mediona al seu pas pel congost del Castell. Aquest és l’aspecte que presenta actualment després que les baixes temperatures dels darrers dies hagin glaçat l’aigua que per ella seguia encara corrent des de les fortes pluges de començaments del passat mes de novembre. Els qui s’han atrevit a desafiar fredorades i ventades per acostar-s’hi aquest cap de setmana s’han guanyat el privilegi de trobar-hi un paisatge transformat, com ara el que reflecteix el corrent completament gelat al entrar al passadís encaixonat entre penya-segats sota l’antiga fortalesa. O imatges tan curioses com les que la glaçada ha deixat en els tolls que quedaven entre les roderes marcades pel pas del carros sobre les roques del vell camí ral, les formes capricioses que dibuixa el glaç al esquerdar-se en la superfície dels pèlags o l’accés de la llera a l’antic registre de cabal conegut com “la presa” convertit una cinta blanca...

LA "PETITA EDAT DE GEL"
Tot plegar res d'inèdit, ja que cada hivern acostuma a deixar-nos imatges com aquestes... sempre, és clar, que a la riera hi quedi una mica d’aigua que es pugui congelar i algú disposat a anar-hi per a contemplar l’espectacle. Un espectacle que devia ser l’habitual de tots els anys en temps passats, durant l’anomenada “petita edat de gel” que, entre els segles XVI i XIX, va portar les nevades fins a indrets del nostre país on ara no sovintegen tant i va donar origen als pous del glaç: aquelles construccions cilíndriques que, sota la seva cúpula, emmagatzemaven el glaç i la neu premsada dels mesos freds per conservar-los fins que arribés la calor. Com és ben sabut, perdudes entre les bardisses del congost de Mediona, sota la roca foradada que fa de porta a la seva part més estreta i no hi deixa entrat el sol, es troben les runes d’una d’aquestes edificacions. Davant seu, a l’ombra de l’església de Santa Maria, hi ha un gorg on la riera s’adorm: com en aquells temps passats, les aigües que hi resten es troben avui completament gelades.

DE LES TEMPERATURES D'AHIR A LES D'AVUI
Malauradament no hi ha registres que permetin comparar les temperatures de la “petita edat de gel”, en las que se suposa que varen patir un descens d’1º sobre la mitjana fins aleshores habitual, amb les actuals, atabalades pel canvi climàtic. Sí podem recollir, en canvi, les que fins ara ens ha deixat l’actual i tant anunciada glopada d’aire siberià:

- Les del dijous dia 2 de febrer ja foren recollides en aquest bloc. L’endemà varem tenir una mínima de -5º, a les 8.14 h. del matí, i una màxima de 2,6º positius, a les 4.51 h. de la tarda. El vent va arribar a un cop de 56.5 km/h a les 11.08 h. de la nit, amb direcció nord (0.11º). Combinant la temperatura amb el vent, la mínima de la sensació tèrmica el divendres dia 3 va ser de -13.6º, registrada a les 7.57 h. del matí.

VENT DEL NORD
- El dissabte dia 4 la temperatura més baixa va ser -3.5º, a les 2.06 h. de la matinada; la més alta, de 5.3º positius, a les 14.52 h, i la força màxima del vent, de 41.8 km/h, tot plegat segons les dades de l’estació meteorològica del Parc Fotovoltaic de Mediona (Sant Joan), ja que el castell va patir un tall de llum que va afectar els seus aparells de registre.

- El diumenge dia 5, el termòmetre del castell va baixar fins una mínima de -2.1º, a les 6.43 h. del matí, i només es va enfilar fins una màxima de 3.2º positius, a les 12.05 del migdia. El vent va seguir bufant de tramuntana, amb un cop màxim d’aquesta direcció (358º) de 52.7 km/h, registrat a les 2.39 h. de la matinada. Al voltant d’aquesta hora (2.18 h.) la impressió tèrmica va tocar fons amb -9,1º.

TOCANT FONS
- I avui, 6 de febrer de 2011, ha estat dia de records pel que fa al que portem de la present fredorada: amb unes dotze hores gairebé justes de diferència entre elles, s’han registrat la mínima de les mínimes, de -5.1º , a les 4.10 h. de la matinada, i la màxima de les màximes, de 9.9º positius, a les 4.12 h. de la tarda. El vent ha arribat als 53.5 km/h, bufant de gregal (0.40º NE), a les 11.43 h. del migdia, i la impressió tèrmica més baixa ha estat de -8.9º, a les 5.20 h. de la matinada.

L'ENSURT DE L'AIXETA
Així les coses, finalment avui, dilluns, malgrat el rajolinet que religiosament es deixa sempre rajant des d’una aixeta abans no es faci fosc, s’han acabat glaçant les canonades. Al matí ja no hi havia aigua corrent, però afortunadament el castell compta amb la reserva de seguretat de las instal•lacions de l’antiga casa de colònies, en el pis superior de l’església. Amb aquesta ha anat tirant, tot vigilant com el termòmetre pujava i esperant tornar a sentir el degoteig a l’aigüera. Ha calgut, però, revisar a fons les conduccions per descobrir finalment que el problema era un tap de gel que s’havia format en la mateixa clau de pas a la sortida del dipòsit que emmagatzema el cabal provinent de la mina. I ara sant tornem-hi: amb les aixetes funcionant, deixar-ne una d’elles rajant a la nit... i confiar en que demà al matí continuï rajant. Així és la vida, a Mediona, i, segons expliquen, també a algun altre lloc anomenat Sibèria.