Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimarts, 28 de febrer de 2012

PROPERA ESTACIÓ, LA PRIMAVERA

Quan encara no s’ha fos del tot el glaç deixat per la fredorada siberiana, la primavera comença a treure tímidament el nas per Mediona: acompanyada pels brots verds a les branques i els fils que d’elles ha penjat alguna aranya, aquí tenim avui la primera flor del petit ametller que va creixent sota la Torre Grossa. És el senyal tradicional del despertar que uns dies enrere ja anunciava una oreneta, també la primera oreneta d’aquest any, fent cercles entre el blau del cel i les teulades de l’església de Santa Maria.

I és ben sabut que una oreneta no fa estiu, però amb ella ha tornat el cant dels ocells a la matinada, el brogit del borinot sobre el romaní al jardí i la flaira diferent de l’aire quan el sol del migdia escalfa l’empedrat del pati del Castell: tot plegat confirma el canvi que s’acosta. Per que esclati només falta que el món segueixi rodant, que el termòmetre superi les sorpreses que encara es puguin amagar darrera la cua del febrer i que les esperades aigües de març acabin d’una vegada amb tanta sequera.

EL GLAÇ QUE ENCARA RESISTEIX

Sí, propera estació, la primavera. I per comprovar com, a poc a poc, anem acostant-nos-hi, tenim les imatges dels darrers dies, començant per una que cronològicament parlant conviu amb la de l’ametller florit: la del gel que, en el racó més fosc de la riera, a l’ombra gairebé permanent dels penya-segats sobre els que va ser construïda la fortalesa i a la vora de les restes del pou del glaç on antigament se l’emmagatzemava, encara es resisteix a desaparèixer del tot.

Les fotografies fetes avui mateix mostren una capa gruixuda, que es va esquerdant i reduint lentament per la progressiva pujada de les temperatures, però protegida de l’acció directa del sol durant el dia i mantinguda per unes nits que no han deixat de ser ben fredes.

POQUET A POQUET

De tota manera, el seu lent retrocés es fa evident si comparem aquesta imatge amb la que oferia el mateix lloc poques dates abans. Concretament la que recullen les fotografies preses el passat divendres 24 de febrer des de les finestres del campanar de Santa Maria, en les que s’aprecia una llengua de gel encara més considerable que la que avui queda.

Res a veure, però, amb les de la primera quinzena del mes, que després de la primera glaçada però encara en plena onada de fred siberià presentava en aquest punt de la riera un paisatge que potser no resulta fàcil d’identificar com el de Mediona: una pista de gel força compacte que en alguns punts començava a esfondrar-se donat formes més pròpies de qualsevol rierol dels Pirineus.

IMATGES PER AL RECORD

Flors i orenetes ja arriben per dir-nos que potser cal que anem acomiadant-nos d’aquest hivern. Fem-ho, doncs, aprofitant per recollir aquí algunes petjades del seu pas pel Mediona. Quan girem la cantonada que ve, potser tot plegat ens semblarà de sobte un record molt llunyà. Com ara, amb màniga curta al solet de la plaça del Castell, hom pot trobar estrany el ritual que no fa gaire més d’una setmana calia oficiar cada nit tot deixant una aixeta rajant per evitar que es glacessin les canonades.Però així passa el temps: de aquí a no res, perseguits pel vol dels insectes, tornarem a cercar l’ombra del plàtan que avui no té ni una fulla i anirem a refrescar-nos a la font que fins abans d’ahir estava gelada. Mentre tot això arriba, afanyem-nos a desbrossar abans l’esbarzer no reviscoli i enganxem al àlbum de Mediona aquestes fotografies gairebé acabades de fer.