Pàgines

Informació


Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME



Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.


NATURA I ESCALADA


Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.


HISTÒRIA


Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.


CULTURA



El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.


VISITES GUIADES



Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 4 € per persona (descomptes per a nens, jubilats i grups de 20 persones o més). Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 2 € per persona.


Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.


ACCESSOS


El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.

A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.




Ver Castell de Mediona en un mapa más grande

dimarts, 28 d’agost de 2012

LES CAMPANES DE MADONA SANTA MARIA DE MEDIONA






CAMÍ DEL PRIMER DIUMENGE DE SETEMBRE.- En el viatge al passat que us convidàvem a fer per celebrar l’ aplec 2011 tot recuperant plegats la memòria de les campanes de Mediona, ahir ens varem aturar uns instants en la primera capella del castell, edificada cap allà el segle X dins del Turó Fundacional i dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Si en ella n’hi havia, de campanes, varen passar per la història sense deixar-hi cap empremta coneguda. Tampoc en quedaren de las que escampaven la seva crida des de la nova església romànica construïda a mitjans del segle XI, fora del primer recinte fortificat i molt probablement sota l’advocació d’una marededéu. Sabem que sobre aquell temple original, situat ja en el seu emplaçament actual, es va fer una important ampliació gòtica al llarg dels segles XIII i XIV. Però el que es coneix d’aquella obra no fa cap referència concreta a les campanes ni als pilars que les suportaven. La primera que hi ha no apareix fins l’any 1405, en els comptes que Berenguer Roca, mestre d’obres de Font-rubí, fa per la construcció d’una nova espadanya a l’església de Mediona. I poc després, l’any 1433, trobem el que havíem sortit a buscar:



MEDIONA, 18 DE SETEMBRE DE 1433, A L'HORA EN QUE "HOM VA A DORMIR"

Les primeres campanes de Madona Santa Maria de les que hi ha notícia documentada arribaren al castell de Mediona el vespre del divendres 18 de setembre de l’any 1433. Aquell dia, en Gem (Guillem) Vich, de Cases Sobiranes, i en Bartomeu Marimon, de Coll d’Arnau, ambdós jurats de la Universitat de Mediona (càrrec equivalent als actuals regidors municipals) les hi van portar amb les seves mules a l’hora en que “hom va a dormir” .

Les descarregaren en presència d’en Pere Rovira i en Pere Maçó, preveres i vicaris de l’església de Santa Maria; en Pere Angelina, escolà, i en Pere Farrera, guaita (vigilant de la fortalesa). Segons el relat que dels fets va quedar escrit en documents de l’arxiu parroquial (1), les deixaren sota el “portal de na vilara”, expressió que probablement es refereixi a l’entrada al recinte amurat des de l’antic camí de la riera.

Allà romangueren fins el diumenge, quan, “amb gran esforç”, els parroquians les van pujar per deixar-les finalment dins l’església. A l’interior del temple estigueren uns vuit mesos, fins el dia 13 de maig de l’any 1434, mentre s’enllestien del tot les obres del campanar.

El cronista de l’època va deixar escrit que la campana més gran pesava 3 quintars i 10 lliures, i les va pagar el vicari Pere Maçó. El preu de la petita, que feia 2 quintars i 3 arroves, el pagaren els prohoms (personatges importants que tenien un cert poder adquisitiu dins de la comunitat i que formaven el Consell Ordinari, òrgan per tractar els assumptes de la Universitat de Mediona, antecedent de l’actual municipi que, segons les seves actes, per aquells temps es reunia a la plaça del castell).


Les campanes havien estat fabricades per Dalmau Palou, ciutadà de Barcelona, a raó de 7 lliures el quintar, i els comptes apuntats en l’arxiu parroquial assenyalen que van acabar costat en total 41 lliures. També detallen una despesa de 42 sous, probablement atribuïda al cost del bestiar necessari per fer el trasllat, i 120 sous més, per les eines i les feines de transport. Un apunt final sembla indicar que els jornals del mestre i els manobres que construïren el campanar van acabar sortint per menys diners dels que s’esperava.

COL•LOCACIÓ DE LES “SQUELLES”

El dissabte 14 de maig de 1434, les “squelles” –nom que les campanes rebien en el segle XV-- van ser pujades al terrat de l’església per col•locar-les al “cloquer” (espadanya). A l’arxiu parroquial (2) quedà constància dels prohoms que ajudaren a realitzar aquella operació: Pere Santacana, del Soler, “menor de dies” (aquesta expressió s’utilitzava quan a la família hi havia pare i fill amb el mateix nom i calia diferenciar-los. El pare era “major de dies” i el fill “menor de dies”, tinguessin l’edat que tinguessin); Pere Gomar, dels Agullons, també “menor de dies”; Francesc Maçó, de Sant Joan de Conilles; Bernat Martí, de Sant Quintí, carnisser del Castell de Mediona (segurament l’únic de tot el terme, per privilegi feudal), i Bartomeu Fexes, igualment de Sant Quintí. El document recull així mateix la participació de Felip Ponç, el mestre d’obres del campanar, de “Castme” ( molt probablement es refereix al topònim que fa referència a Carme, vila famosa en l’època medieval i coneguda per les seves nissagues de mestres de cases), i de l’ajudant del mestre, en Pere Solà, del Mas Mulner.

Amb la col•laboració de tots ells, les “squelles” quedaren instal•lades al seu lloc en l’espadanya, però el document s’encarrega de puntualitzar que aquell dia encara no les van fer voltar. I així van esperar fins el dia 16 d’aquell mateix mes, dilluns de quinquagèsima, en que el mestre Felip Ponç les va afinar amb l’ajut d’en Ramon Bargalló, de La Bleda; Antoni Sant Tomàs, Jaume Prat, de Sant Quintí, i Ponç de Puigdengoles. I, “corda tirant o sonant”, les campanes de Madona Santa Maria de Mediona començaren a repicar, “aquell jorn i d’aquí endavant, tots els dies”.


(1 i 2.- Això és el que expliquen els fulls 122 i 137, respectivament, del Manual de 1429 a 1435 de l’arxiu parroquial de Mediona. Els documents, recollits per mossèn Joseph Mas, prevere, en les seves Notes històriques del Bisbat del Bisbat de Barcelona (1906), varen ser transcrits literalment per el també mossèn Andrés de Palma de Mallorca al seu llibre Mediona: apuntes para una historia (1946). El català del segle XV en el que varen ser redactades aquestes notes i l’ortografia de l’època, amb paraules que han perdut el seu significat i que s’encadenen sense l’ajut de la puntuació, fan molt difícil una traducció directe d’aquelles notes originalment manuscrites al llenguatge dels nostres dies. Malgrat tot, els documents permeten recuperar el relat d’aquells fets i el noms del que varen protagonitzar-los.)